Compartim amb tu l’entrevista que el periodista Gerard Gort ha fet a la Núria de Gispert, portaveu política de Demòcrates i expresidenta del Parlament, a La República sobre l’actualitat política.
Gaudeix de la lectura.
També et reproduïm part l’entrevista tot seguit.
L’expresidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert (Barcelona, 1949) ha estat reelegida presidenta de l’Associació d’Antics Diputats i és una de les portaveus nacionals de Demòcrates. Juntament amb el també expresident del Parlament, Ernest Benach, està al capdavant de l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat que recull i canalitza les donacions solidàries per donar suport a les víctimes de la repressió política.
Precisament després de tres anys diu que n’estan reorientant un pèl la missió amb la voluntat de no deixar desemparat cap represaliat però intentant fomentar xarxes de solidaritat més àmplies de manera que la Caixa de Solidaritat sigui l’última instància on recórrer i pensant més en donar resposta als represaliats als quals se sanciona amb sumes de diners més quantioses.
Va ser la primera dona en accedir a la presidència del Parlament i això va obrir camí perquè entre els seus successors ja hi ha més dones que homes. Repassem amb ella l’actualitat política la setmana en què s’ha de de celebrar el ple d’investidura.
Va assistir a la constitució del Parlament de la tretzena legislatura. Què li va semblar el discurs de Laura Borràs?
Em va agradar molt el discurs de Laura Borràs perquè va exposar molt clarament què pensa i sobretot què està disposada a fer. La Laura Borràs sempre ha estat franca i molt oberta i disposada a lluitar per la independència de Catalunya i el discurs va anar en aquesta línia. A més em congratula molt que ara ja no es vegi com una anormalitat que una dona assumeixi el càrrec.
A alguns no els va agradar que no cités en el seu discurs al seu antecessor, Roger Torrent.
Tampoc em va esmentar a mi i no em vaig molestar pas. Jo en el meu discurs els vaig citar tots perquè pensava que havia de fer-ho però no hi estàs obligat. Sí que va citar a la Carme Forcadell, era normal per la injusta i cruel situació en la que es troba. El més important és que Laura Borràs va deixar clar que no acceptarà ingerències i no entenc com ho havíem permès, perquè si no ens plantem, el Parlament es pot convertir en un parlament de fireta. I, per tant, entenc molt bé i comparteixo la defensa aferrissada que va fer de la sobirania de la cambra.
Els tribunals i jutges que ataquen la sobirania del Parlament sembla que ni tan sols se n’han llegit el Reglament i fan interferències constants que són inacceptables. No els importa el seu contingut perquè per la unitat d’Espanya són capaços de fer el que calgui, ni que sigui saltant-se les lleis. La Laura Borràs va ser molt clara en dir: fins aquí hem arribat; no ho permetré més.