Des de la seva creació pel Tractat de Roma, el 1950, la Unió Europea ha tingut un efecte democratitzador i d’arrelament pel respecte als drets humans i les llibertats públiques, especialment en països amb poca tradició democràtica i/o democràcies febles com la de l’Estat espanyol, amb avenços importants en matèria de transparència administrativa, fiscalitat, governança, col·laboració policial i judicial, igualtat home-dona, medi-ambient…

A nivell internacional Europa és, històricament, un referent cultural i pionera en matèria de reconeixement de drets i llibertats. Demòcrates és un partit profundament europeista. Creiem en el projecte europeu tal i com va ser concebut i en els valors que representa. Creiem que aquests valors de democràcia, pacifisme, voluntat de progrés i d’innovació son valors europeus però també son valors profundament catalans. I per això estem convençuts que Catalunya, com Estat independent, té un encaix en el projecte europeu i serà d’un valor afegit important. I ho serà molt especialment perquè la seva lluita per la independència representa la cristal·lització de la voluntat d’afirmar un projecte democràtic i alliberador que es contraposa a una involució dramàtica en els principis que sempre ha simbolitzat l’entorn europeu i a un concepte d’Estat que ha estat superat perquè no hi tenen encaix les minories nacionals ni es respecten els seus drets.

Tard o d’hora Europa haurà d’afrontar els reptes que plantegen les independències emergents com la de Catalunya, la d’Escòcia i possiblement la de Gales com va afrontar i resoldre en el seu dia la incorporació de les repúbliques bàltiques.

L’evolució cap una Europa de les regions, més propera als ciutadans i més independent dels Estats, és necessària per assolir els grans reptes que segueix tenint pendents la Unió Europea: democratitzar les institucions incorporant la ciutadania i consolidar una vertadera ciutadania europea, afermant la seva independència dels Estats com organisme supranacional.

El tercer repte, assumir un paper important dins la geopolítica mundial precisament en funció del seu caràcter de símbol de la cultura democràtica, de les llibertats i els drets humans, és incompatible amb la seva debilitat davant de vulneracions greus dels drets humans comeses per països europeus i per la incapacitat d’actuar com un bloc homogeni independent dels interessos estatals: el desastre diplomàtic recent com el nomenat «sofà gate» ha escenificat un dels altres majors problemes del projecte europeu, la manca de direcció coordinada sòlida, un problema que ve de lluny i que Kissinger, quan era Secretari d’Estat va convertir en un acudit «A qui truco quan vull parlar amb Europa? Hi ha tants càrrecs i respostes que no son creïbles».

Jean Quatremer, uns dels periodistes més especialitzats en la Unió Europea i amb més experiència ha denunciat reiteradament la llastimosa deriva de les institucions europees, cada cop menys europees i més sotmeses als interessos dels Estats, amb funcionaris, sense sensibilitat europea, al servei dels seus països (un cas especialment flagrant es el de l’Estat espanyol). A més l’esclat de la pandèmia i l’erràtica gestió de la Unió Europea ha evidenciat la manca de solidaritat entre els països europeus, un símptoma de que és necessari reafirmar el valor del projecte comú. L’impacte del Brexit, de moment desestabilitzador, pot tenir en un futur un efecte revaloritzador del valor del projecte europeu. Perquè es tracta d’una fita històrica i política de cooperació i cessió de sobirania entre uns països que portaven segles fent-se la guerra.

Escòcia ha reivindicat el seu desig de formar part d’Europa i Catalunya també perquè els objectius de pau, prosperitat, democràcia i drets humans que van ser fonamentals en la seva creació continuen més vigents i necessaris que mai.

Eulàlia Pascual, portaveu d’Internacional de Demòcrates