L’Eulàlia Pasqual és una jurista de reconeguda trajectòria en l’àmbit de la defensa dels drets humans, portaveu demòcrata de Relacions Internacionals, és doctora en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. També és vocal de la Comissió de Justícia Penal Internacional i Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Barcelona, entre d’altres. L’Eulàlia és la representant de Demòcrates en la comissió de l’ANC a “Cap dona en l’oblit”. Amb motiu dels 40 mesos de “Cap dona en l’oblit” hem volgut formular-li algunes breus preguntes.

BD- Eulàlia, aquest divendres 23 de juliol, feu un acte de “Cap dona en l’oblit” coincidint amb els 40 mesos que dura la repressió de l’Estat espanyol i, a la vegada, la perseverança vostra de recordar aquesta ignomínia. Quin balanç en fas?

EP- Demòcrates ha estat en aquesta iniciativa des de el principi amb la diputada Titon Lailla  i actualment jo hi he continuat. Valoro molt la tasca del grup que ha estat incansable, organitzant puntualment un acte cada 23 de mes, malgrat la COVID, en defensa de totes les represaliades, amb una col·laboració molt oberta entre totes les components i compartint idees i propostes.

El balanç és molt positiu pel significat que té de reivindicació permanent. Això és especialment important ara, quan algunes de les represaliades han sortit de presó i, malgrat aquest avenç, s´ha decidit seguir amb els actes ja que la repressió no s´atura en cap moment. Les exiliades continuen a l’exili i a més comença una nova repressió a mans del Tribunal de Comptes.

BD- A “Cap dona en l’oblit” hi participen pluralitat d’entitats i de partits sobiranistes. Nosaltres, Demòcrates, hi som. Amb la que cau en el país això en sí mateix és un valor. Per què és possible aquesta preuada entesa?

EP- Moltes de les associacions que en formen part, i també l’ANC Dones, van unir-se abans en una plataforma que s´anomenava “Dones pel Sí” que cercava incentivar el vot femení al referèndum. Després de tot el que va passar i a partir de l’ empresonament, per segona vegada, de Carme Forcadell i Montse Bassa van decidir tornar a reunir-se com a “Dones per la República”, amb l’ objectiu de reivindicar a les preses, les exiliades i represaliades polítiques perquè, entre d’altres, els mitjans gairebé no en feien ressò.

Per què es possible aquesta entesa? Crec que el fet de ser dones amb un recorregut en l’ àmbit de l’associacionisme i l’ activisme civil hi té molt a veure. També el fet de coincidir totes en un feminisme militant encara que sigui amb matisos diferents. 

La manca d´entesa a la vida en general i a la política, en la meva opinió, ve arran que no es comparteixen, realment, objectius comuns. En el cas de “Cap Dona en l’ Oblit”, malgrat les diferències, hi ha un vincle ferm de feminisme i de lluita contra la repressió i la invisibilitat. En el primer pla hi ha una lluita política i, a més, hi ha un transfons de valors. De fet, el feminisme també és la lluita contra l’opressió, la invisibilització i la repressió. 

BD- Què vols traslladar sobre aquest acte de suport a les exiliades i encausades que convidi a la gent a connectar-se a l’acte on-line d’aquest divendres 23-J, a les 19h?

EP- Penso que és un acte important. Per primer cop hi participaran les exiliades. Se li ha donat un especial relleu. Crec, a més, que la persistència i consistència amb la que, pràcticament des del 2018, s´ha organitzat un acte cada 23 de mes mereix un reconeixement. És una bona ocasió per conèixer qui som, com treballem, i comprendre que és possible l’entesa, com deia abans, l’entesa, fora de la lluita d’egos i la competència per càrrecs, quan hi ha un objectiu comú amb el qual, de manera honesta i amb els matisos que sigui, tothom està compromès per convicció real.