La Viŀla Denise, on Francesc Macià va planejar la invasió militar per mor d’independitzar Catalunya, esdevindrà un Centre d’Interpretació de la Resistència Catalana.

És poc de dir que la Viŀla Denise a Prats de Molló té un valor simbòlic i una càrrega afectiva excepcionals per als catalans. L’any 1926, durant la dictadura del general Primo de Rivera, aquell que pocs anys després esdevindrà el 122è president de la Generalitat, Francesc Macià, la va llogar i la va utilitzar amb el seu estat major com un centre d’operacions per alliberar Catalunya per mor de convertir-la en una República independent. Cal dir que la casa presentava un interès geoestratègic ja que era situada a la Catalunya del Nord, és a dir en terres catalanes sota administració francesa, i a pocs quilòmetres de la frontera estatal franco-espanyola. Aquella operació militar frustrada ha passat a la història amb el nom de « Els Fets de Prats de Molló». Finalment el pla va ser denunciat a les autoritats franceses, Francesc Macià i els seus acompanyants van ser detinguts i van ser jutjats a París el 1927. Aquell judici va tenir un gran ressò a Europa i va internacionalitzar la causa d’una Catalunya independent, situant el president Macià com el líder polític de l’independentisme català.

La Viŀla Denise (nom donat pels primers propietaris de la casa) a poc a poc s’acostumarà anomenar Casa Macià, en referència a l’esdeveniment històric dels Fets de Prats de Molló. La casa, situada a la sortida de Prats de Molló (Vallespir) en direcció a la Presta (Carretera departamental D115A), té una superfície de 240 m2 i de 2530 m2 per al conjunt de la propietat que disposa d’un jardí, una caseta de fusta i un bosc propi a tocar d’un riuet. Ja feia molts anys que la propietat estava a la venda però a un preu molt per sobre del mercat immobiliari local. Amb els anys, el preu a la venda va anar baixant i cada cop més perillava el futur de la casa, amb el risc elevat que la casa s’acabés convertint en una residència d’estiueig en mans de particulars desinteressats pel seu valor històric.

La idea d’adquirir la Viŀla Denisa a Prats de Molló per convertir-la en un centre museístic, patrimoni de tots els catalans ja porta un parells d’anys, però en els últims mesos el projecte s’ha anat consolidant amb la creació de l’associació «Francesc Macià, Memòries de Resistències». Aqueixa associació de marc jurídic francès se compon actualment d’un grup de 12 persones de la societat civil del Nord i del Sud de Catalunya. La prioritat de l’associació va ser de trobar mecenes privats per adquirir l’edifici i establir un conveni amb una associació i així convertir la propietat en un Centre d’Interpretació de la Resistència Catalana. Diferents mecenes s’han anat manifestant en els darrers mesos, però l’operació de compra de l’edifici s’ha centrat en un sol mecenes, l’empresari vallesà Jaume Aragall que va concretar la compra aqueix passat 14 de desembre. El mateix dia de la compra de la propietat el nou amo de la casa va signar un conveni amb l’associació «Francesc Macià, Memòries de Resistències», la qual gestionarà la casa com un Centre d’Interpretació de la Resistència Catalana.  En les seues primeres declaracions públiques Jaume Aragall deixa clar que la Casa Macià és d’ara endavant patrimoni nacional català i que pertany a tots els catalans, tant del Nord com del Sud.

Els responsables de l’associació que gestiona d’ara endavant la Casa Macià parlen d’un projecte ambiciós de divulgació històrica articulat al voltant dels temes de les resistències catalanes i la solidaritat entre catalans del Nord i catalans del Sud, això com a mínim d’ençà del Tractat dels Pirineus (1659) fins avui dia. Pocs anys després d’aquell tractat que va mutilar Catalunya de les seues terres més septentrionals i que va fixar la nova frontera estatal franco-espanyola contra la voluntat dels catalans, els habitants del Vallespir, i de Prats de Molló en particular, ja se van il·lustrar durant la Revolta dels Angelets. Els Angelets de la Terra era el nom donat als pagesos nord-catalans que se van revoltar contra les autoritats franceses quan aqueixes van imposar la gabella de la Sal en 1661, un impost sobre la sal contrari a les constitucions catalanes tradicionals. Uns 10 anys de resistències armades, d’emboscades, de contraban, de complicitats amb els catalans del sud, de tragèdies… i el Vallespir ja va tenir el seu primer heroi nacional català en la figura de Josep de la Trinxeria (el qual va liderar els Angelets del Vallespir).

Són molts el fets històrics que posen en relleu la capacitat de resistència dels catalans i les solidaritats entre catalans del Sud i catalans del Nord… però els promotors del Centre d’interpretació històrica de la Casa Macià pensen dedicar una atenció particular a la Retirada quan els republicans espanyols (entre ells molts catalans), al final de la guerra civil espanyola entre el gener i el febrer de 1939, van haver de refugiar-se de l’altre costat dels Pirineus. I com no parlar dels esdeveniments més recents com l’actual procés d’independència de Catalunya? Els esdeveniments històrics recents han tornat a posar el focus sobre la relació privilegiada i la complicitat entre catalans de banda i banda de les Alberes. Molt probablement el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 no hagués pogut tenir lloc sense la complicitat activa de catalans del nord que van custodiar les urnes i les paperetes. La repressió espanyola que no ha parat des del referèndum d’autodeterminació ha tornat a demostrar que la Catalunya del Nord és un territori català amic i veí, un territori amb qui comptar en cas de crisi major, un territori on se produeix actualment una revifalla del sentiment català malgrat més de tres segles d’aculturació francesa.

Aqueixa complicitat entre catalans del Nord i catalans del Sud també va fer possible l’acte del Consell per la República a Perpinyà el 29 de febrer de 2020. La manifestació independentista liderada pels eurodiputats exiliats Clara Ponsatí, Toni Comín i Carles Puigdemont, va aplegar unes 200.000 persones i se convertia per tant en la manifestació més multitudinària mai vista a la capital del Rosselló. Un cop més la societat civil i els responsables polítics nord-catalans van contribuir activament a l’organització d’aquell esdeveniment polític excepcional. De fet, des d’aquell 29 de febrer, els eurodiputats a l’exili que poden circular lliurement a tot Europa (excepte a l’Estat espanyol) venen sovint a la Catalunya del Nord per trobar-se amb amics o la família. Per tant, va ser la cosa més normal del món quan el President a l’exili Carles Puigdemont, acompanyat pel batlle de Prats de Molló Claudi Ferrer, va venir a visitar oficialment la Casa Macià el 21 de desembre del 2020.

Aquest apunt històric ha estat realitzat pel demòcrata Xavier Armengol i González-Rothvoss