‘Quan els anys del mandat Zapatero, elegit el 2004, el Partit Popular es trobava a la oposició, desprès del mandat de Aznar, com a fruit de les seves mentides atribuint a ETA l’atemptat d’Atocha a Madrid,  per la carnisseria que van provocar les deu explosions de bombes que  van destrossar,  gairebé de manera simultània, tres trens de rodalies de Renfe, el Partit Popular  va optar per posar en marxa una campanya contra Catalunya. Aprofitant que sota la presidència  del Molt Honorable  Pasqual Maragall del partit PSC-PSOE, s’ havia endegat la reforma de l’Estatut de Sau, vigent en aquells moments a Catalunya. Anar contra els catalans sempre té redits a Espanya.

I així van començar les tergiversacions, les mentides i els insults.  Faig aquest recordatori perquè és allí on s’inicia aquest “Procés” que avui ens té a tots destarotats. No podem anar per la vida a cop de twitter, com per desgràcia estem fent, perquè això ens elimina automàticament la reflexió i ens aboca només a la passió i a la irracionalitat. Tant bon punt van superar les vergonyes de la dictadura franquista i aconseguit un lloc en el marc europeu, l’Estat i el seu magma d’interessos lucratius i espuris s’ha desfermat sota la aparent imatge de democràcia.

Allí es va descarar la dreta espanyola posant en marxa , la recollida de signatures a tot Espanya, contra el nou Estatut de Catalunya, quan encara no s’havien complert tots els tràmits exigits per a la seva aprovació. I a posteriori, un cop sancionat pel Rei, el van portar al Tribunal Constitucional , llavors ja controlat pel mateix PP, per tal que fos desautoritzat.

Vam ser ingenus els catalans pensant que un nou Estatut defensaria millor les nostres competències de Govern? Certament calia intentar-ho perquè d’ençà de la Presidència de l’Estat Espanyol sota la majoria incontestable del PP, l’Estat de les Autonomies havia entrat en un procés totalment abusiu de restriccions competencials , fent que el principi  de subsidiarietat que havia estat la filosofia inicial de la tant lloada Transició democràtica i també la filosofia que havia impulsat la Unió Europea, cada cop s’anés afeblint en favor d’una re-centralització  estatal. De “ aquellos polvos, estos lodos”.

Per això cal ser conscients que actualment  tot això ha anat” in crescendo”, lluny  d’aturar-se, l’inicial “A por el Estatut!”, es va anar transformant en l’ “A por ellos!” amb la inestimable col·laboració d’un partidet nou de trinca  “Ciutadans “ fent el paper de cavall de Troia, dins de la pròpia  Catalunya. Tot el que ha esdevingut  a Catalunya  com a conseqüència de tot això és el renaixement d’una “Cruzada Nacional” a l’estil franquista, on tots els poders de l’Estat Español “prietas las filas” han sortit com un sol home en defensa de la “UNIDAD”. La brutalitat i tergiversacions verbals de les Forces Armades,  les injustícies “ legals” dels Estaments Judicials, el cinisme Reial, teòricament tutelar de tots els seus súbdits,   i  la tendenciosa manipulació de l’Alt Funcionariat al servei d’interessos espuris dels monopolis. Una “Unidad “ que no té altre objectiu que conservar l’estatus quo,  del qual es beneficien, en detriment  de la majoria d’espanyols i en especial de la productivitat catalana. Cal dir que qualsevol que pretengui modificar això dins del propi Estat està condemnat al fracàs , “quien no está conmigo esta contra mi”. Així li va a l’actual president Sánchez.

El darrer esglaó, ara, d’aquesta “Cruzada Nacional” a Catalunya ens toca la Llengua i la Escola. Parlem de la Llengua: que diu la Constitució?  Aquesta Constitució que utilitzen i manipulen només en favor de les interpretacions més restrictives de les seves altes instancies!  Aquesta Constitució bunkeritzada,  que enlloc de servir al seu poble , ens encotilla. Al seu Article 2, capítol 3, fixem-nos, diu:

1.-El castellano es la llengua española oficial del Estado. Todos los españoles  tienen el deber de conocerla y el derecho de usarla.

2.- Las demás lenguas españolas seran tambien  OFICIALES en las respectivas Comunidades Autónomas  de acuerdo con sus Estatutos.
I atenció! Afegeix:

3.- La riqueza de las distintas  modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial  RESPETO y PROTECCIÓN.

Les majúscules són meves per remarcar el seu sentit.

En conseqüència t’ho miris per on t´ho miris : La Llengua catalana té la categoria d’OFICIAL ! a Catalunya , i per tant  TOTHOM  a Catalunya, té el DEURE de CONEIXER-LA i el dret de USAR-LA.

Com es pot fer això si a l’escola se’ns restringeixen els mitjans? Com es pot obviar atendre algú a Catalunya quan s’expressa en català allà on li calgui? Sigui quin sigui el servei públic que l’atengui. I finalment on és el especial “RESPETO Y PROTECCIÓN “que ens garanteix la pròpia Constitució? Quan la convertim en arma llancívola entre els propis ciutadans de Catalunya o de les Comunitats amb qui la compartim amb les seves versions locals i  és mal vista o  rebutjada a la resta de l’Estat.

Tenim consciència de la regressió democràtica a l’Estat espanyol i dels aires de “Cruzada Nacional” que ja fa alguns anys que bufen, i van in crescendo? En tenim consciència ? Es una lluita llarga, es veritat. Una lluita desigual que espanta molta gent. Perquè és amoral quan ens omple d’adjectius mentiders i tergiversa les paraules però si ens estimem com a poble , si ens reconeixem com a societat amb uns  valors i una identitat indubtables no podem abandonar la lluita , duri el temps que duri. Érem i som una NACIÓ, a la que la Constitució espanyola  reconeix com a “nacionalidad”. Així, agafant-los pel mot , la meva” nacionalidad”  és la catalana. Aquest  revival  de la ”Cruzada  Nacional “, els qui en vàrem patir les seves conseqüències desprès de la guerra, i sota la dictadura franquista,  tenim molt clar la regressió que això representa  per Catalunya, però també per Espanya.  És immoral i políticament molt negatiu excitar l’odi entre ciutadans en  favor del poder  que volen mantenir unes elits explotadores centralitzades, que avui constitueixen els poders fàctics de l’Estat Español. Les denuncies de la “Espanya vaciada” i el concepte de la “España radial “en són mostres visibles.

“ Ens mantindrem en peu en favor d’aquest poble”.’