Laïlla dóna suport a la Comissió de la Dignitat en la proposició de llei que demana anul·lar els consells de guerra per motius polítics

La Comissió de la Dignitat ha registrat aquest passat dimecres una proposició de llei al Parlament en què demana a la Cambra que declari nuls els consells de guerra per motius polítics a Catalunya realitzats durant la dictadura. La diputada demòcrata Titon Laïlla, i altres diputats del grup parlamentari de Junts Pel Sí, van donar la benvinguda a la Comissió de la Dignitat, al parlament català, i van acompanyar a la Comissió amb el registre per a la proposició no de llei al Parlament.

L’entitat entén que la cambra hi té una responsabilitat política històrica, ja que l’Estatut d’Autonomia atorgava des del 1932 les competències en administració de justícia i tribunals, que es van veure vulnerades. El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, va assegurar que la iniciativa no busca esdevenir una “declaració d’intensions” sinó una llei “amb significat jurídic efectiu”.

Cruanyes va aclarir que han decidit fer el registre a l’espera que els grups –que ja tenen el document– se’l facin seu i tirin endavant el seu tràmit parlamentari.

Cruanyes diu ser conscient que ara la cambra no té competències per legislar en aquest sentit, però recorda que el 1932, en la seva primera legislatura, el Parlament sí tenia les competències en administració de Justícia i Tribunals, i que aquesta “va ser vulnerada pels consells de guerra franquista”.

“El Parlament té la responsabilitat jurídica i política d’anul·lar-los”, va reclamar la Comissió de la Dignitat, i va recordar que el Govern espanyol no va voler abordar aquesta qüestió en la llei de memòria històrica, com sí van fer altres països amb els seus règims com Alemanya.

La plataforma considera que la negativa del Govern a anul·lar els consells de guerra sumaríssims per causes polítiques en dictadura i, singularment el procediment contra l’expresident de la Generalitat Lluís Companys i l’històric dirigent polític, del qual som hereus Demòcrates de Catalunya, Manuel Carrasco i Formiguera, “només s’entenen en el context d’una democràcia feble”.

Per això la llei que volen impulsar demana que es declarin “nuls i sense efecte jurídic” els consells de guerra i les corresponents sentències d’aquest període per aquestes causes, i que la Conselleria de Justícia de la Generalitat emeti, a sol·licitud dels processats o dels seus familiars, la certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents.