Demòcrates present a l’acte “L’impacte econòmic de la independència” de la Revista de Catalunya

El passat 21 de juliol, una delegació de Demòcrates de Catalunya, encapçalada per l’Albert Latorre, va ser present a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya a l’acte de presentació del monogràfic “Impacte econòmic de la independència”, que ha publicat la Revista de Catalunya.

En l’acte de presentació hi van intervenir el MH President de la Generalitat, Carles Puigdemont, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, el director de la Revista de Catalunya, Quim Torra, i els coordinadors del treball, Oriol Amat i Modest Guinjoan, que en van explicar el contingut.

El treball, de més de 200 pàgines, és una anàlisi tècnica sobre les causes i les conseqüències econòmiques d’una Catalunya independent. L’estudi, que analitza quin impacte tindria en l’ocupació, les infraestructures, les pensions, la despesa pública, l’endeutament o el sosteniment de l’estat del benestar, entre d’altres, conclou que Catalunya seria viable econòmicament com a estat independent i advoca pel “diàleg constructiu i la negociació entre Espanya, Catalunya i la UE”.

Així, manté que la hisenda pública catalana seria suficient per cobrir la despesa dels nous serveis que hauria d’assumir com a estat independent, ja que la diferència entre els ingressos (cotitzacions socials, IRPF i IVA) i les despeses addicionals (pensions) seria un saldo positiu d’11.000 milions d’euros anuals, l’equivalent al 6% del PIB. En aquest sentit, el document garanteix la sostenibilitat del sistema de pensions, que “ha estat i està de cara al futur en una situació millor que la resta de l’Estat” per la seva major taxa d’ocupació.

En un estat català, afirma també l’estudi, la qualificació del deute de la Generalitat, passaria del “bo porqueria” actual a la qualificació creditícia d’AA-, i això li permetria finançar-se amb normalitat als mercats financers internacionals i deixar de dependre de manera gairebé exclusiva dels mecanismes “discrecionals i condicionats” que ha establert el govern espanyol, a través del FLA. A més, no tindria “en cap cas” un deute superior al que Catalunya té en aquests moments dins d’Espanya. El deute català més l’heretat de l’Estat espanyol, diuen els analistes, “seria assumible per l’economia catalana”, ja que se situaria per sota de la mitjana dels països europeus i suposaria un estalvi d’entre un 30% i un 52% en relació amb la situació actual

Els autors de l’estudi conclouen també que la independència tindria conseqüències positives en el mercat laboral: suposaria la creació de gairebé 140.000 llocs de treball directes i la reducció del 3,68% de la taxa d’atur actual.

En el terreny empresarial, defensen que “el procés independentista no ha afectat negativament les empreses” i que, de fet, “la imatge internacional de Catalunya és molt positiva”, com demostra el fet que l’economia catalana ha evolucionat millor que l’espanyola pel que fa a activitat, creació d’empeses, inversió estrangera, exportació o ocupació. En aquest àmbit, i sobre un possible boicot de ciutadans i empreses espanyoles, el treball conclou que fins i tot “en un escenari extrem i poc probable” la pèrdua seria “transitòria i relativament petita”.

La Revista de Catalunya

Reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat aquest 2016, la Revista de Catalunya va ser fundada per Antoni Rovira i Virgili l’any 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, com una eina de defensa i divulgació de la cultura catalana. Ha publicat assajos i estudis d’intel·lectuals catalans destacats, com el mateix Rovira i Virgili, Josep Pla, Prudenci Bertrana, Carles Pi i Sunyer o Carles Soldevila, entre d’altres.

Després de diverses interrupcions i d’editar-se també des de l’exili, la publicació va iniciar una segona etapa a partir de 1986, amb Max Cahner com a director. El 2012 la revista es reformula sota la direcció de Josep Maria Roig i Rosich, i un nou consell de redacció i comitè assessor. Des de llavors la publicació s’edita trimestralment i inclou dos números extraordinaris l’any, que tracten temes monogràfics. Des del mes de maig de l’any passat Quim Torra n’és el responsable.