L’acte ‘Víctimes del Franquisme, qüestió de justícia i país’, organitzat conjuntament per Esquerra Republicana i Demòcrates de Catalunya al Passeig del Born, a Barcelona, ha reunit més de 350 persones. L’acte ha començat amb una emotiva lectura de la carta que la dona de Companys va escriure explicant la detenció del president Companys per part de la Gestapo i els seus moments finals.
En el decurs dels parlaments polítics, el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha explicat que ‘tothom que hi ha a Catalunya, vingut d’on sigui, que vulgui construir un futur millor, tothom és cridat a construir aquesta nova República catalana que es bastirà sobre els valors universals de justícia social, de llibertat, de diàleg amb el món’. Junqueras ha assegurat que ‘l’acte d’avui reivindica la tasca dels qui van dedicar els seus esforços i els seus sacrificis perquè creien que algun dia hi hauria unes generacions que sí podrien guanyar. Per això som aquí i la nostra feina i el nostre compromís són donar sentit a aquella lluita, a aquell esforç. Com ho farem? Ho farem guanyant i convertint aquells alts ideals de llibertat i de justícia en
la realitat concreta del nou país, de la República catalana, de la Catalunya independent que ens hem compromès a fer i que les seves amenaces no impediran que fem’.
Toni Castellà, portaveu de Demòcrates de Catalunya, ha assegurat que ‘hi ha moments que cal fer palès que en aquest país un acte així no és normal, segueix sent un acte de dignitat, de justícia no complerta perquè l’Estat espanyol, després de 40 anys de democràcia encara no ha condemnat ni Franco ni el franquisme, ni el cop d’estat i encara considera jurídicament vigents els sumaríssims. No serà un estat democràtic fins que no anul·li els sumaríssims del franquisme’. Castellà ha assegurat que, ‘per això, volem marxar i volem una nova República que reconegui totes les víctimes i des del primer minut condemni tots els crims contra la humanitat. L’homenatge d’avui ha començat a les 12 del migdia votant al Parlament les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent i ho hem fet sense cap por a les amenaces’, ha conclòs.
Ha presentat l’acte, el president de la fundació Josep Irla, Joan-Manel Tresserras, que ha destacat que ‘de vegades és com si l’oblit i la desmemòria es perdessin en les xifres i de tant en tant ens convé convocar-nos i aplegar-nos per fer un gest de volguda solemnitat que ens transporti més enllà de la rutina de les xifres i la seva superficialitat. Intentem crear un clima que ens permeti la connexió tel·lúrica amb les víctimes que hi ha darrera les xifres, amb els retalls de vida que hi ha darrera d’aquestes xifres. No acceptarem lliçons de democràcia per part dels que amenacen un procés absolutament democràtic’.
Rosa Maria Carrasco, i el seu germà Raimon, fills de Manel Carrasco i Formiguera, conseller de la Generalitat de Catalunya, afusellat el 9 d’abril de 1938, han participat com a testimonis a l’acte. Molt emocionada, la Rosa Maria, ha fet un recordatori de la trajectòria política del seu pare i ha repassat el cronograma dels fets que es van succeir fins arribar al seu afusellament.
Pere Fortuny, fill de Josep Fortuny, alcalde de Mollet, afusellat pel franquisme, i president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya ha centrat les seves paraules en l’oblit, en el silenci, en les lleis de l’amnistia que el que van fer va ser soterrar tot l’episodi d’horror i repressió sense que hi hagués reconeixement, perdó ni rescabalament de l’honor als represaliats i les seves famílies que encara avui no tenen ni tan sols el dret a reclamar les seves despulles.