El ple del Tribunal Constitucional va demanar, ahir dijous, que la Fiscalia obri la via penal contra Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.
Aquest posicionament del TC es va saber just abans que s’iniciés al Parlament la part final del Debat de Política General. Tot seguit, les portaveus polítiques de Demòcrates Titon Laïlla i Núria de Gispert van reaccionar donant un suport explícit a Carme Forcadell.
“No podran. El Tribunal Constitucional vol que la Fiscalia per la votació de les conclusions del procés constituent. Som un sol poble”, va declarar la diputada demòcrata Titon Laïlla.
Per la seva part, la que va ser presidenta del Parlament i avui portaveu política de Demòcrates Núria de Gispert va afirmar: “Artur Mas, Carme Forcadell, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, estem al vostre costat”.
Reproduïm seguidament el contingut de la compareixença de la presidenta Carme Forcadell:
“Avui hem sabut que el Tribunal Constitucional ha enviat a la fiscalia la causa sobre la ratificació de l’informe de la Comissió del procés constituent perquè valori si el fet que en un Parlament es debati i es voti és constitutiu de delicte.
Tinc la tranquil·litat i el convenciment absolut d’haver fet allò que havia de fer com a presidenta del Parlament i en exercici de les meves funcions. Vam complir estrictament el reglament del Parlament per tal que es pogués fer una cosa tan extraordinàriament normal com és parlar, debatre i votar.
Això que els sembla aberrant és l’essència del parlamentarisme. Els recordo que estem parlant d’una votació que ja s’havia produït en la Comissió del Procés Constituent, i les conclusions ja havien estat publicades en el Butlletí Oficial del Parlament, sense que el Tribunal Constitucional les hagués anul·lat. Una votació que es va produir, com recordaran, per la petició de dos grups parlamentaris, que van demanar durant el ple modificar l’ordre del dia. Com saben, el ple és l’òrgan suprem d’aquesta cambra, un lloc on la Mesa només té paper d’ordenar el debat i, davant d’aquella petició, aquella votació s’havia de produir.
Així doncs, reitero: absolut convenciment que vaig fer el que havia de fer, que el Parlament va fer el que tocava, que és complir el reglament, permetre que tothom es pugui expressar i votar. Vaig fer el que et pertocava i ho tornaria a fer sense cap mena de dubte.
També vull dir que no per previsibles hem de deixar de denunciar tantes vegades com faci falta la manca de separació de poders de l’estat i la constant judicialització de la vida política i de la vida pública, amb amenaces a cop de tribunals a representants de la ciutadania.
És en aquesta situació on ens trobem, perquè aquells que són incapaços d’afrontar políticament els problemes només els queda utilitzar els tribunals, de manera tan barroera com en el cas que ens trobem. Perquè el que pretenen és censurar i coartar el debat al Parlament.
Volen que no es parli d’aquests temes que els molesten. Volen que un Parlament deixi de fer la funció per la qual existeix i que els diputats deixin de fer la tasca per la qual van ser escollits, portar els debats del carrer a la seu de la sobirania nacional, i pitjor encara, volen que sigui el propi Parlament el que faci de censor, el que faci la feina bruta, volen convertir la Mesa en un ens sancionador que acabi amb la llibertat parlamentària, en un Tribunal Constitucional en miniatura que denegui la tramitació d’iniciatives que no agraden a l’estat en funció de la seva hipotètica inconstitucionalitat, quan encara ni s’han debatut ni esmenat, i per tant, són subjectes a modificacions.
Evidentment això no va de mi, perquè, si no hagués estat jo, hauria estat qualsevol altra persona. Això va d’un Parlament que ha de poder debatre de tot i d’un estat que té pànic a la llibertat d’expressió, que davant la seva incapacitat d’arribar a acords de dialogar, s’escuda en els tribunals polititzats.
És per això que el que està en joc aquí és la democràcia. Està en joc la raó de ser d’un Parlament, però tinc una mala notícia per a aquells que no els agrada que es parli i es debati en un Parlament. I és que no aconseguiran aturar-nos, no aconseguiran atemorir-nos, no aconseguiran coartar la llibertat d’expressió, no aconseguiran prohibir el dret d’iniciativa dels diputats i diputades.
En aquest Parlament es continuarà parlant de tot. Els diputats podran presentar totes aquelles iniciatives parlamentàries que considerin que són bones per al nostre país i els debats existents al carrer continuaran entrant en seu parlamentària.
El Govern espanyol i els estaments de l’estat han optat per una via judicialitzadora, han optat per tractar l’exercici democràtic com a delicte. Aquí al Parlament continuarem la via que pertoca, que és la política, el debat i el diàleg.
I reitero, com he dit moltes, moltíssimes vegades: el futur dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya el decidiran els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no el Tribunal Constitucional. Moltes gràcies.”