Amb els vots dels tres diputats demòcrates, juntament amb la resta dels companys de Junts Pel Sí i amb els de CSQP i de la CUP, el Parlament de Catalunya va donar, dimecres passat, via lliure perquè la cambra continuï tramitant la proposició de llei per anul·lar els consell de guerra del franquisme.

En Raimon Carrasco, fundador de Demòcrates i fill del polític Manuel Carrasco i Formiguera, assassinat al penal de Burgos per les tropes franquistes, va poder seguir el debat, en un dia molt emotiu per a ell.

La cambra continuarà tramitant en comissió la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, presentada conjuntament per Junts Pel Sí, CSQP i la CUP, superat el debat de totalitat.

Tant a l’inici com al final del debat, els diputats van homenatjar dempeus i amb forts aplaudiments les víctimes del franquisme, algunes presents al saló de sessions, a la llotja de convidats i a la tribuna de públic. En total, hi havia una vuitantena de persones entre víctimes, familiars i representants d’entitats que promouen la recuperació de la memòria històrica, entre les quals el nét nebot del president Companys; les germanes de Salvador Puig Antich; el fill de Manuel Carrasco i Formiguera -Raimon Carrasco- i Lluís Serra i Giribert, l’alcalde del Prat afusellat el 1939, i els presidents de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, de l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, Pere Fortuny, de l’Associació d’Expresos de Catalunya, Enric Pubill, i de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Manuel Perona.

La proposició declara nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims, i les sentències corresponents, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista. A més, preveu que el Departament de Justícia emeti un certificat de nul·litat del procediment i la sentència corresponents.

Montserrat Palau (JxSí), Joan Josep Nuet (CSQP) i Mireia Boya (CUP) van presentar la iniciativa, al debat de la qual també van intervenir José María Espejo-Saavedra (C’s), Ferran Pedret (PSC) i Fernando Sánchez (PPC).

En el marc del debat, els diputats demòcrates, via xarxes socials, van demostrar la seva satisfacció per la votació a la cambra catalana. Toni Castellà indicà: “Avui exercim la sobirania del Parlament de Catalunya per anul·lar els judicis sumaríssims del franquisme. Ara, a veure si el Tribunal Constitucional té els nassos de suspendre la llei que anul·la els sumaríssims franquistes, i que ho vegi tota Europa, tot el món!”. Per la seva part, la diputada Laïlla va afirmar: “Avui fem justícia al Parlament. Gràcies Montse Palau, Joan Josep Nuet i Mireia Boya. Les vostres paraules donen veu i llum! #CarrascoiFormiguera”. I en Carles Prats va voler remarcar: “El Parlament inicia la reparació jurídica de 78.331 persones víctimes del franquisme, 3.358 assassinats, 41 anys després de la mort al llit del feixista”.

A la tarda el ple va fer el debat de totalitat d’una altra iniciativa sobre la memòria històrica, en aquest cas una proposta del PSC per portar a la Mesa del Congrés una proposició de llei per modificar la llei estatal de memòria històrica. Aquesta proposta també continuarà els tràmits corresponents a la cambra, ja que cap grup no hi ha presentat esmenes a la totalitat.

El text proposa ampliar la llei amb nous articles que declarin nul·les i sense cap efecte jurídic les actuacions i sentències dels òrgans i tribunals de la dictadura franquista fonamentades en motius polítics, i reconeix el dret a una indemnització de 135.000 euros per als beneficiaris dels qui van morir entre el juny del 1940 i el setembre del 1945 després de ser deportats o internats als camps de concentració i treball nazis.