Com cada 8 de març reivindiquem la igualtat efectiva entre homes i dones. Cal reconèixer que en algunes zones del món certament les coses han millorat, tot i que continuen les desigualtats a tots els àmbits: social, polític, econòmic i cultural. Aquesta realitat, però, coexisteix amb d’altres molt pitjors, on les dones viuen, des de la infantesa, situacions insuportables i inadmissibles. Un exemple, entre els molts que en podríem trobar, és el darrer segrest de nenes a Nigèria per part de Boko Haram. La lluita per la igualtat efectiva no es pot reduir al nostre entorn més immediat, sinó que ha de tenir una dimensió global, amb la implicació decidida de totes les institucions socials, polítiques i econòmiques. No podem continuar com fins ara, condemnant els fets i les actituds però no fent res efectiu per evitar que realment aquestes monstruositats tornin a passar.
Demòcrates de Catalunya dona suport a les reivindicacions de la Vaga Feminista convocada per al 8 de març i us anima a participar a les aturades previstes de dues hores per torn per denunciar la desigualtat, la precarietat i la violència vers les dones, amb la voluntat que aquesta no només sigui una vaga laboral i estudiantil, sinó també que arribi a d’altres àmbits com ara el treball domèstic, on sovint són les dones les qui realitzen majoritàriament aquestes tasques. Una vaga que, tal com sosté el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), vagi més enllà del que s’identifica com aturada laboral, perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida.
A Catalunya les dones som el 50,2% de la població en edat de treballar i, en canvi, no arribem a ser la meitat de la població activa (47,4%). Tot i disposar d’uns nivells d’educació superiors als masculins, la nostra taxa d’ocupació és 10 punts percentuals inferior a la masculina, i som majoria entre les persones contractades temporals o a temps parcial.
En l’àmbit salarial la cosa no millora: segons l’Enquesta d’estructura salarial, la bretxa salarial entre dones i homes a Catalunya se situa en el 24% del salari mitjà anual. Una bretxa que afecta més les ocupacions de menys retribució, on arriba a ser del 37%. Fa més de dues dècades que se celebra el dia de la igualtat salarial (l’Equal Pay Day), organitzat per la Federació Internacional Business and Professional Women (BPW), i que té per finalitat lluitar per la igualtat salarial entre homes i dones. Després d’aquests anys, els resultats obtinguts han estat molt minsos, el que ens porta a afirmar que aquestes campanyes, per ser efectives, s’haurien d’acompanyar de normes específiques i de sancions. Per exemple, podríem aplicar la mateixa normativa que fa poc ha aprovat el govern d’Islàndia, que obliga les empreses a provar que estan pagant igual els homes i les dones.
La violència masclista és una de les mostres més flagrants de la manca de justícia social i democràtica vers les dones. L’any 2017, 9 dones van ser assassinades per les seves parelles o exparelles a Catalunya. Comptem amb una legislació pròpia més avançada que l’espanyola i amb un circuit d’actuació i prevenció més complet, però seguim patint les conseqüències d’un sistema judicial ineficient i insensible al gènere.
Volem que moviments com #MeToo, #onsonlesdones o #veusquenoveus no hagin d’existir pel fet que no hi hagi persones que s’atreveixin a demanar favors sexuals a canvi de feina; o perquè els mitjans de comunicació no intentin fer emmudir el 50% de la població.
La República Catalana ens ofereix l’oportunitat d’aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes. Poder lluitar contra la pobresa energètica o els habitatges buits, aspectes que afecten especialment les dones, atès que tenim gairebé el doble de probabilitat de ser pobres que els homes, especialment les que formen part de famílies monoparentals o les grans amb pensions minses. En matèria laboral podríem aplicar en la seva totalitat la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes (Llei 17/2015) en aspectes tan transcendentals com els plans d’igualtat a les empreses o la prevenció i l’actuació vers l’assetjament sexual laboral. Podríem combatre amb millors garanties la bretxa salarial i els sostres de vidre, fer que la maternitat no penalitzés la carrera professional o avançar cap a una reforma horària que apostés per la flexibilitat laboral i la conciliació. I tot això sense oblidar que hem de lluitar contra les desigualtats d’aquí i, com denunciàvem al començament, les que es produeixen a qualsevol indret del món.