Ara fa un any les manifestacions i mobilitzacions en favor de la igualtat varen tenir un seguiment multitudinari, probablement esperonades per casos com els de la Manada o els moviments #MeToo o #onsonlesdones, entre d’altres.

En pocs mesos, però, hem pogut observar que partits com Vox, amb PP i C’s de comparses, han posat en qüestió els avenços legislatius aconseguits en els darrers anys i com els jutges deixen en llibertat o amb penes molt reduïdes violadors condemnats.

A Demòcrates de Catalunya no volem donar ni un pas enrere en l’ àmbit de la igualtat efectiva entre dones i homes i, per aquest motiu, donem suport a les reivindicacions de la Vaga Feminista convocada per al 8 de març, alhora que us animem a participar en les aturades i mobilitzacions previstes per denunciar la desigualtat, la precarietat, la discriminació laboral i la violència vers les dones. També volem aprofitar aquest dia i els que vindran per denunciar partits polítics, col·lectius i entitats que volen menystenir, reprimir i degradar la meitat de la població, és a dir a les dones.

No hi pot haver una transformació social veritable si no es compta de manera essencial amb les dones, amb el seu talent, la seva contribució i la seva participació. Avançar cap a la igualtat és una responsabilitat que interpel·la dones i homes individualment, tota la societat i, lògicament, totes les administracions.

Enguany és un any ple d’eleccions: europees, estatals, municipals…, Doncs bé, en una administració tan propera com és la municipal malauradament el que destaca també és que estem lluny d’assolir la paritat real: només el 35,5% de les regidories i el 19% d’alcaldies estan ocupades per dones.

Malgrat que la igualtat sembla garantida a nivell legal i que Catalunya disposa d’una de les lleis més avançades en aquest àmbit, el cert és que la igualtat de dones i homes en la vida quotidiana no és una realitat. Dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets; persisteixen desigualtats polítiques, econòmiques i culturals. Aquestes desigualtats són el resultat d’estructures socials que es fonamenten en nombrosos estereotips presents en la família, l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació, el món laboral i l’organització social.

El pitjor efecte d’aquesta desigualtat és el de la violència masclista. L’any 2018, set dones van ser assassinades per les seves parelles o exparelles a Catalunya. En els dos primers mesos del 2019 ja en portem dues de dones assassinades. El cert és que seguim patint, també, les conseqüències d’un sistema judicial ineficient i cec al gènere.

Finalment, i com sempre hem defensat Demòcrates de Catalunya, la lluita per la igualtat efectiva no es pot reduir al nostre entorn més immediat, sinó que ha de tenir una dimensió global, atès que moltes dones al món es troben immerses en unes condicions inacceptables des de tots els punts de vista. Per això, ens cal la implicació decidida de totes les institucions socials, polítiques i econòmiques. I en aquest punt la implicació de les famílies és cabdal. Si l’educació i els valors que es transmeten de pares i mares a fills i filles són de respecte a la igualtat, evitant tota mena d’estereotips i no condicionant el futur, al final l’objectiu de la igualtat efectiva entre els homes i les dones serà una realitat.