Fa vint-i-cinc dies que, cada vespre, un grup nombrós de veïns i veïnes de la zona Nord de Barcelona talla l’Avinguda Meridiana, una de les artèries principals de la ciutat, per tal de denunciar la sentència dictada contra els presos polítics i les detencions produïdes darrerament i que afecten fins a un total de 45 persones que avui també són presos polítics i preses polítiques, a més de reclamar que es faci efectiva la independència.
En Marc Bodi i en Xavier Armengol són dos voluntaris de Demòcrates que han participat, vespre rere vespre, en aquest acte reivindicatiu i d’afirmació. Des del butlletí de Demòcrates hi hem volgut parlar.
Marc, Xavier, per què els veïns i les veïnes sortiu cada nit a fer aquest tall en un dels carrers principals de la ciutat?
M.- Sortim a manifestar-nos per mostrar la nostra disconformitat amb unes sentències judicials absolutament injustes cap als presos i preses polítiques catalanes i contra la repressió que està exercint l’estat, i també per deixar palès no solament que Espanya és un estat demofòbic que no respecta el nostre dret d’autodeterminació, sinó també que volem que es faci efectiva la República Catalana.
X.- Jo insistiria en el fet que volem deixar ben clar que, per decència democràtica, no volem assumir amb normalitat tanta repressió com la que experimentem. Es tracta d’una manera de plasmar la necessitat que sentim de mobilitzar-nos, de protestar, d’afirmar, ras i curt, que no defallirem en un objectiu que és noble i que és just: assolir la República catalana que vam votar i vam guanyar l’1-O i dotar-la d’uns atributs de llibertat, justícia i solidaritat que la facin un entorn més digne per a tothom.
Alguns polítics amb línia editorial de Madrid us dirien que els veïns i les veïnes de l’Avinguda Meridiana no tenen la sentència com el seu principal problema i que feu demagògia?
M.- Demagògia és fer servir el procés català per no parlar dels grans reptes que tindrà Espanya davant d’un món cada cop més competitiu.
Ho estem veient en la campanya electoral. Tot gira al voltant de Catalunya i hi ha una lluita acarnissada per veure qui fa propostes més repressives contra els catalans. I el que és pitjor: això dona vots!
Els veïns i les veïnes que participem en el tall de la Meridiana de ben segur que tenim molts problemes, com qualsevol ciutadà, però patim també un altre greuge com a catalans, consistent en la manca de llibertat i la violació sistemàtica dels drets fonamentals recollits, per cert, en aquesta Constitución Española que tant agrada als partits espanyols i que després ni ells mateixos respecten.
X.- De totes maneres, tot i les incomoditats generades, la reacció de la gent és bàsicament positiva, perquè no es tracta de cap acte d’hostilitat contra ningú, sinó contra el feixisme, contra la violència, contra la repressió. Tampoc no s’hi atempta contra la convivència als nostres barris, ni defugim les qüestions que ens afecten individualment i col·lectivament, sinó que, pel contrari, esdevé un acte legítim de protesta i alhora de reivindicació d’un estat millor, més eficient, democràtic, avançat, veritablement al servei d’una comunitat de dones i homes lliures.
Què penseu de l’associació que es fa en política i en els mitjans de comunicació entre la violència i la crema de contenidors, tal com passa a tantes altres ciutats del món occidental amb lluites socials?
M.- Cremar contenidors no és violència. El que sí que és violència és buidar ulls, com van fer els cossos policials amb les seves actuacions contra manifestants.
Els ciutadans tenim el dret i el deure de protestar davant de situacions que van en contra de les nostres llibertats. A més, el moviment català independentista ha demostrat al llarg de molts anys el seu tarannà pacífic, dialogant i propositiu. Ara bé, davant d’un estat amb pràctiques cada cop més repressives sorgeix la indignació popular. Això, per exemple, ho hem vist recentment a països com la Xina amb el cas de les protestes de Hong Kong.
X.- I cal denunciar que, amb l’associació gens innocent que esmenteu, ens volen menar a un debat que no pertoca, ara i aquí, perquè pretenen eclipsar el que veritablement està en joc. I és que, arribats a aquest punt en el qual ens trobem, el que resultaria patètic seria que no reaccionéssim com a poble, o que ho féssim tímidament, porugament, amb eines de la política de segle XX, en definitiva: que reaccionéssim ‘normalment’ davant tanta excepcionalitat política i social. Qui ha estat i és veritablement irresponsable és qui ha negat -i encara nega- el diàleg i la solució política a les demandes catalanes. I malgrat els errors comesos pels partits polítics catalans i els seus dirigents, hem de denunciar fins a la sacietat que l’Estat espanyol, amb tots el seus agents, haurà de respondre de tot el que està perpetrant a Catalunya.
Aquesta setmana, concretament el dilluns al vespre, vau viure com una persona va atropellar dos veïns que estaven en aquestes concentracions. Què en diríeu?
M.-Estic consternat. És un fet inadmissible, però també un reflex d’una part de la societat envalentida pels missatges cada cop més ultradretans i totalitaris de la política espanyola i d’uns mitjans de comunicació absolutament embogits.
Avui dia és fàcil trobar missatges polítics del PSOE PP i C’s que casen perfectament amb la ideologia feixista de VOX.
X.- Hi ha hagut incidents i agressions, el més greu dels quals va ser, efectivament, aquest dilluns. I cal rebutjar-los rotundament, perquè la violència (això sí que és violència) no porta enlloc, i perquè responen a una cultura política de molt baixa qualitat democràtica, en la línia d’aquells discursos incendiaris que han volgut deshumanitzar les persones que legítimament lluitem per la independència de Catalunya.
P.- Què voldríeu que passés en els propers mesos?
M.-A mi m’agradaria veure que es fa efectiva realment la independència de Catalunya. No hi ha cap altra via possible i hem de posar tota la nostra empenta en aconseguir-ho.
X.- Subscric el que comenta en Marc, i hi afegiria que m’agradaria que, finalment, es recuperés aquell esperit unitari que es va plantejar amb Junts pel Sí i que vam poder viure als col·legis electorals l’1-O.
P.- Això què heu dit creieu que coincidirà amb el què passarà?
M.- Depèn de diversos factors, però es que no hi ha una altra sortida: o fem la independència o el que ens espera dins d’Espanya pot ser demolidor.
Cal una estratègia política forta, decidida, compartida i clara que ens porti cap a l’escenari d’una República Catalana al més aviat possible.
Des de les entitats socials fa falta una pressió constant i una fiscalització perquè aquest objectiu s’assoleixi. El nostre futur està en joc.
Noves eines com Tsunami Democràtic, Pícnic x la República i moltes altres han demostrat l’efectivitat de les seves convocatòries i dels reptes plantejats. Estem en un món 2.0, aprofitem-lo al màxim.
El poble en tot aquest temps ha donat una gran lliçó. Sempre està quan se’l necessita. Molta gent deia que l’1O era impossible i ens en vam sortir, per tant ho tenim tot per tornar a guanyar.
X.- Entenc que, a la Meridiana i a tants llocs d’arreu del país, molta gent comparteix el sentiment que no hi ha possibilitat de marxa enrere i que el crèdit que tenen els partit polítics catalans independentistes s’està esgotant. Juntament amb aquest sentiment, es percep una voluntat ferma de no abaixar la guàrdia, per fer més difícils i, fins i tot, inviables les renúncies d’aquells que, des del Govern i el Parlament de Catalunya, tenen el mandat de tirar endavant amb la independència de Catalunya. Si, passada la jornada electoral d’aquest diumenge, mantenim aquesta determinació, estarem més a prop de la independència, perquè estarem marcant els partits independentistes majoritaris en la línia de propiciar l’estratègia política a la qual s’acaba de referir en Marc.
Un missatge que voleu traslladar als voluntaris de Demòcrates?
X.- Cal que perseverem en la nostra demanda, com a partit, que es faci efectiu el mandat de l’1-O, cal que col·laborem en totes les propostes transversals i unitàries que ens acostin a aquest objectiu, cal estar preparats –i tenir preparat el país- per al moment en que s’hagi de fer la desconnexió d’un Estat espanyol ineficient, arcaic i catalanòfob.
M.- Són temps difícils i a la vegada emocionants. Estem veient com un estat ha engegat tota la seva maquinària per anar contra un poble que només vol decidir en llibertat el seu futur. És una lluita entre l’esperança i la foscor.
Davant d’aquest setge que patim ens hem de fer més forts i no rendir-nos en cap cas. És ara o mai, tenim la independència a tocar amb les nostres mans.
Fem-ho possible, GUANYEM!