Aquesta setmana, la plataforma Tsunami Democràtic ha convocat diferents concentracions arreu de Catalunya, juntament amb altres convocatòries dels CDR que es produeixen de manera sistemàtica, com és en el cas de Barcelona i d’altres municipis. A l’AP-7, s’hi van produir talls de 28 hores al costat de l’Empordà i al costat del Vallespir. Voluntaris demòcrates han assistit a les diferents mobilitzacions. En aquest sentit, des del butlletí hem volgut entrevistar en M.O., voluntari demòcrata que va participar a la mobilització de la Jonquera. Li agraïm l’estona que ha dedicat a les nostres preguntes.

M.O.- Abans de començar, voldria dir que jo vaig participar en aquesta mobilització a títol exclusivament individual, al costat de milers de persones més i amb l’esperit de mantenir la complicitat i unitat en la lluita noviolenta que el Tsunami està ajudant a reviure i enfortir. Penso que els partits polítics o moviments no han d’apoderar-se, en cap cas, d’aquestes accions ni patrimonialitzar-les. Per això, les meves respostes són merament personals.

P.- Per què vas participar a la mobilització sostinguda de 28 hores, aquesta setmana a la Jonquera?

M.O.- Vaig participar en aquesta acció perquè em va semblar que era una mobilització ben enfocada, en el sentit de mostrar capacitat de control del territori i visibilitzar que existeix un conflicte no resolt, i perquè ajudaria a internacionalitzar la nostra causa.

P- Explica’ns quines van ser les teves sensacions en aquelles hores del tall al costat de l’Empordà i del Vallespir. (Què et vas trobar un cop vas arribar-hi? Explica’ns una mica quina tipologia de gent hi havia, si hi havia Sanitaris per la República, com es va passar la nit…)
 
M.O.-  Les sensacions principals van ser de complicitat amb tothom, de ser una part petita en una gran acció. Hi havia persones de diferents procedències, en un rang d’edats molt ampli, i qui més qui menys tothom aportava alguna cosa o altra per fer que l’acció sortís bé, es mantingués dintre els límits de la noviolència, i es pogués sostenir moltes hores.

Les hores van transcórrer entre estones llargues mantenint la presència al tall, tant a la banda nord com a la sud, ajudant puntualment a tasques logístiques de la cuina, escoltant uns minuts alguna actuació de l’escenari o conversant amb altres manifestants. La presència dels Sanitaris per la República donava confiança i van ser de gran ajuda per esmorteir el dany del gas pebre i evitar el pànic.

Al final, tot i el desallotjament forçós per part de la Gendarmerie, vam marxar amb sentiment d’èxit, segurs d’haver pogut mantenir un esperit combatiu en un entorn complicat pel fred, per la durada i la incomoditat. I voldria destacar també la sensació de compartir causa i sentiments amb els companys de la Catalunya Nord: va ser molt reconfortant veure’n el grau d’implicació i la valentia.

P.- Creus que les persones que assisteixen a aquestes accions reivindiquen alguna cosa més que “Spain, sit and talk”?

M.O.–  Formalment, els lemes que van circular en pancartes parlaven de drets, llibertats i “sit and talk”. Però, al meu parer, és obvi que la majoria de persones que van assistir al tall desitgen la independència de Catalunya i la reunificació (voluntària, autodeterminada) de cadascun dels territoris dels Països Catalans. Personalment, voldria que aquest “sit and talk” sigui per parlar de la retirada ordenada de l’estat espanyol de Catalunya, a partir de la legitimitat irrenunciable que atorga el mandat de l’1 d’O​ctubre.

P.- Hi ha persones que consideren que aquestes accions impulsades pel Tsunami Democràtic, amb hora d’inici i hora de finalització, haurien de convertir-se en mobilitzacions permanents. Tu què en penses?

M.O.–  Les mobilitzacions han de tenir uns objectius, fites i organització. De moment, penso que és bo que les accions acabin, ja que estem en un període en què cal elevar el to de les mobilitzacions, ampliar el rang de les opcions de lluita noviolenta, i alhora enfortir-nos com a poble per quan arribi el dia de fer accions més perllongades o indefinides.
Tot i l’èxit, segons la meva opinió, de l’acció d’aquesta setmana, crec que calen més persones compromeses, més persones disposades a sacrificar hores, recursos i comoditats per participar en accions de lluita pacífica però ferma. Encara hi ha molts independentistes que han de començar a plantejar-se seriosament la lluita noviolenta, més enllà de les assequibles manifestacions “de cap de setmana” o concentracions a les places majors.

P.- Què voldries que passés en els propers mesos?M.O.– Voldria que el president del govern espanyol designés negociadors que es reunissin amb el govern de Catalunya per organitzar la retirada ordenada de l’aparell de l’estat espanyol i el repartiment d’actius i passius, de cara a restablir l’estat natural de la nació catalana, que no és altre que la plena sobirania sobre el territori.

P.- Això què has dit creus que coincidirà amb el què passarà?

M.O.-  Diria que no en els propers mesos. Però penso que és be mantenir i explicitar contínuament allà on volem arribar: ajuda a reduir el risc d’extraviar-se.

P.- Un missatge que vulguis traslladar als voluntaris de Demòcrates?

M.O.-  Sobretot​, que no caiguem mai en la temptació de “subcontractar” la nostra lluita en cap partit polític, inclòs el nostre. Si tenim un ideal de llibertat, cal que lluitem cadascú de nosaltres per aquest ideal. Calen persones fortes, actives i compromeses per obligar els partits a fer accions reals.