La Mònica Ribell és regidora de Granollers per la Independència – Primàries Catalunya i metgessa internista a l’Hospital de Granollers, on porta més de trenta anys exercint la professió. Actualment du a terme la tasca municipal que té encomanada des que va ser escollida en les darreres eleccions municipals del 26 de maig, però la crisi sanitària del SARS-CoV-2 l’ha portada a centrar-se en treballar a primera línia per ajudar els que més ho necessiten. Ella representa els professionals que, amb vocació de servei, treballen per a cuidar-nos. Després d’una jornada esgotadora, ens atén telefònicament. Des del Butlletí demócrata, el nostre agraïment infinit.

1- Mònica, gràcies per atendre’ns. No sé si sou conscients de l’estima que us té la gent i l’agraïment que cada dia la població manifesta, arreu dels carrers del país, aplaudint-vos des dels balcons de casa seva. La pregunta és obligada: com estàs i com esteu tot el personal que ateneu cada dia a l’Hospital de Granollers?

Nosaltres estem bé. L’Hospital s’ha reorganitzat i el gruix de la patologia cada vegada és més la infecció per COVID-19. Les consultes externes s’han aprimat i, paradoxalment, veiem menys patología vascular, sistèmica o oncològica a urgències o planta. En el meu Servei de Medicina Interna, tots treballem, i crec s’ha organitzat prou bé en tres equips. Un equip té cura de l’hospitalització domiciliària i els dos altres atenen pacients hospitalitzats. S’intenta que el grup de professionals de més edat no portin pacients respiratoris i que els més joves es dediquin només a casos de COVID19. Tot i així, les circumstàncies canviants de l’increment del nombre de malalts cada dia fa que tothom acabi en certa manera portant pacients infectats. Crec que s’hauria de destacar la bona disposició de tots els facultatius per cobrir guàrdies i reforços més enllà de la jornada ordinària.

2- El Col·legi de Metges denunciava que no es pot assegurar a tots els equips sanitaris la protecció individual de tots els professionals. Ahir sortia una crida des de l’Hospital de Granollers per falta de material. Aquesta situació es podia preveure? Què diries als Governs?

Jo crec que és difícil de preveure la quantitat de material que es necessita. Jo no m’ho hagués pensat mai. Arriben moltíssims malalts amb sospita d’infecció que no es confirmarà o descartarà actualment, en els hospitals comarcals, fins a les 48h o 72h posteriors. Això significa que, si es queden ingressats, caldrà passar-los visita, com a mínim, un cop per part del metge, i tres cops per infermeria, més el personal de la neteja o de cuina. Cada vegada significa vestir-se amb protecció i desvestir-se llençant tot el material (bata, gorro, mascareta, dos guants, pantalla, polaines). Són quantitats immenses de material no reutilitzable que obliga a replantejar moltes coses. La primera, si pot ser reutilitzat en certa manera; la segona, si cientificament és possible compartir habitació dos pacients positius, si es pot fer servir la mateixa bata o mascareta per pacients similars, etc. El més important, però, i el que demanaria al govern i al CATSALUT, és que tots els hospitals o la majoria disposessin de la técnica diagnòstica per escurçar el temps d’espera del diagnòstic i decidir actitud terapéutica i drenatge dels pacients. També penso que, en base a l’aprenentatge d’aquests primers deu dies, ara sí que es pot fer previsió del que probablement es necessitarà en les properes setmanes.

3- Un dels factors que més preocupen és haver perdut la traçabilitat del contagi. Per això, les mesures de confinament són necessàries. Com podem aturar la pandèmia del coronavirus?

No crec que la pandèmia del coronavirus pugui aturar-se, però sí podem fer que les persones s’infectin de manera progressiva en el temps perquè el sistema sanitari pugui donar resposta i no es col.lapsi. El confinament persegueix això. Tot i així, cal pensar que hi ha altra patologia que mereix resposta, i aquesta ha de ser de qualitat, com ho ha estat fins ara. Per exemple, cal que hi hagi una línia telefónica paral·lela al 061 per a simptomes no respiratoris. En el nostre entorn, en una semana portem ja atenent dos pacients amb Sd. Coronària que varen consultar tard perquè s’havia imposat el confinament. No s’ha de perdre de vista també l’altra patologia.

4- Quin missatge voldries traslladar a la ciutadania en general?

Primer, traslladaria el missatge de confiança en l’assistència primària i en el metge de familia habitual. El que tenim més proper. És a qui hem de demanar consell i expressar els dubtes. També voldria transmetre un missatge de confiança envers les autoritats catalanes. Disposen del coneixement exacte del que passa a cada moment arreu de Catalunya a través dels seus interlocutors als hospitals, l’assistència primària i al Centre epidemiològic de Catalunya.
Demanaria, però, a les autoritats que siguin sempre molt transparents quant a dades i mortalitat, amb responsabilitat. Que segueixin criteris científics consensuats amb qui disposa del coneixement sanitari. Això és ara el més immediat. D’altra banda, demanaria a les autoritats que, ja des d’ara, també comencin a treballar amb discreció en les directrius que caldrà adoptar per rellançar l’economia del país i de les families, si la situació s’allarga més enllà de dos mesos.

Amb persones com tu, Mònica, de ben segur que ens en sortirem. Moltes gràcies per atendre’ns. I als lectors: Cuideu-vos! Cuidem-los!

Foto de Mònica Ribell. Sessió clínica a Medicina Interna a l’Hospital de Granollers.