L’avís que et trobes a les xarxes socials és el següent: “Tornem a necessitar roba! Estem fent mascaretes per a residències d’avis i altres col·lectiu de risc, com farmàcies i serveis assistencials. Nosaltres posem les màquines, la mà d’obra, l’esforç i la il·lusió de donar un cop de mà. Però ens manca roba 100% cotó!”. Meri Plana és una de les impulsores de la xarxa de solidaritat que hi ha al districte barceloní de les Corts, fent màscares de roba 100% cotó. Una de les moltes aficions que té és cosir i aquesta afició ara li permet ser útil en l’actual context de la lluita contra la COVID19. Li agraïm que ens dediqui un temps a respondre aquesta entrevista.

BD- Meri, el 18 de març fas una crida a les xarxes socials dient que et poses a disposició, amb la teva màquina de cosir, per fer màscares de roba. Com et sorgeix la iniciativa i quina resposta vas tenir?

Durant els primers dies de confinament, jo crec que el tercer, a través de les xarxes socials vaig veure que hi havia una empresa que es diu Robin Hat, dedicada a l’elaboració de gorros quirúrgics, que buscava cosidores per a màscares i que les donava de manera altruista a centres sanitaris que n’anaven mancats. ‘Em busquen a mi!’, vaig pensar. Després de dos dies intentant posar-m’hi en contacte, vaig rebre la notícia que ja havien acabat la roba, que ja em trucarien. I em va sortir sol: si la necessitat existia, no podia esperar-me a casa. Vaig aconseguir roba i vaig organitzar, amb unes veïnes, amigues i catequistes, un petit taller de costura a distància per fer abastiment kilòmetre zero.

BD- Com us organitzeu?

En realitat, semblem les Teresines. La Jannina, de la parròquia de Santa Tecla, és la que troba la necessitat: truca a les residències, farmàcies i altres establiments i és qui ens “fa la comanda”. Jo em dedico a buscar la roba, la goma i el necessari. Quan la rebo, la rento, la tallo segons el patró i la reparteixo a la Teresa i l’Elena, mare i filla, catequistes de la parròquia, a la Matilde, veïna i modista jubilada que tenia una filla treballant al CAP i que s’ha infectat del virus, i a la Sonsoles, una altra veïna. Anem fent per tongades. La Jannina i el meu marit fan les entregues i les recollides.

BD- Empreses de roba com la de Gratacós, i també particulars, us han donat roba. Com podem contactar amb vosaltres, si us volem donar roba 100% cotó?

Quan necessites alguna cosa d’urgència el primer que fas és mirar la teva agenda i fer molta memòria. Algú que treballa amb temes tèxtils, algú que sabia d’una fàbrica… busques en els arxius del teu cervell. Si això no funciona, et llences a la piscina i ho demanes a les xarxes socials. A mi m’ha funcionat. Si algú vol donar roba de cotó em pot contactar per mail a meri.plana@gmail.com.

BD- Com produïu les màscares i per què han de ser 100% cotó?

Quan vaig obtenir un patró validat per unes doctores de la Dexeus, vaig pensar que ja tenia el més important. No tot és vàlid per als sanitaris, és clar. Aquestes màscares estan fetes de dues capes. Per a la gent del carrer ja servirien, però, com que són per a personal de risc, a més a més incorporen una butxaca a l’interior, on els sanitaris afegeixen una tercera capa de cel·lulosa i impermeable (una tela semblant a la dels canviadors d’un sol ús per a bebès). Han de ser de cotó perquè poden rentar-se a molta temperatura, per desinfectar, sense que es facin malbé.

BD- Quantes màscares produïu cada dia i com les distribuïu?

Normalment treballem sota comanda i això ens determina les hores que hi dediquem. Els dies que estem de màxima producció en podem fer unes cinquanta diàries. No són fàcils de fer. De fet, tenim un model útil per a treballadors de supermercats i així que és més senzill i, d’aquests, en podem fer uns vuitanta al dia.
La distribució és el més complicat. Hi ha molta restricció. Per això, mirem de fer una producció de kilòmetre zero, tot i que ara estem en procés de fer màscares per a un centre al Poble Sec. En aquests casos utilitzem el certificat d’autorresponsabilitat i, de moment, no ens han posat cap multa.

BD- Com poden els centres sanitaris, les residències… demanar-vos màscares?

Poden fer servir el meu correu: meri.plana@gmail.com

BD- Què cal fer per sumar-se a la xarxa de cosidores i cosidors? És a nivell de les Corts o de tota la ciutat de Barcelona?

És impressionant veure la capacitat d’organització de la gent. Som un gran país. Des del minut 1 la gent ha aportat allò que tenia. Si vols cosir i ets de les Corts et pots posar en contacte amb mi, però també hi ha l’Assemblea Nacional, que també ha posat en marxa una xarxa de cosidores i té molts més recursos, o els de Robin Hat. L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, també organitza tallers, cosidores i fa entrega de roba.

BD- Alguna pregunta que no t’hàgim fet i volguessis que et féssim per respondre-la?

Només volia donar les gràcies a totes les persones, empreses, entitats que s’han posat en contacte amb mi amb l’ànim d’ajudar i donar-nos un cop de mà. Gratacós, Mico Mico, l’Assemblea, Robin Hat, la Mireia, la Núria, la Teté, l’Elena, la Matilde, la Sílvia, la Sonsoles, el Xavi, la Jannina, la Pepita, la Paquita, l’Emi, la Rosa Maria, la Cristina…. i segur que me’n deixo. Hi ha gent molt bona gent pel món.

La Meri Plana és voluntària demòcrata i, a l’inici de l’entrevista, hi explicàvem que té més d’una afició. Una de les coses que un bon lector o lectora no pot deixar de fer aquests dies de confinament és llegir els seus relats a la pàgina www.merilanding.com. Hi trobareu relats de tota mena, alguns dels quals parlen, precisament, sobre l’actual iniciativa: en concret, us suggerim la lectura del Dia del confinament 4, 6 i 11.
Gràcies a tots les voluntàries i els voluntaris que cusen, per ser com sou. Cuideu-vos! Cuidem-los!