Les demòcrates Eulàlia Pascual i Cristina Rúbies han acceptat la proposta del Butlletí demòcrata de fer una entrevista en profunditat per parlar d’Europa, coincidint amb el Dia d’Europa, avui 9 de maig.

L’Eulàlia és una jurista de reconeguda trajectòria en l’àmbit de la defensa dels drets humans, portaveu demòcrata de Relacions Internacionals, és doctora en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. També és vocal de la Comissió de Justícia Penal Internacional i Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Barcelona, entre d’altres. Per la seva banda, la Cristina és la coordinadora de l’Acció Exterior de la formació demòcrata i qui fa seguiment, des del Comitè Demòcrata Nacional, de la política internacional del govern català. Graduada en Dret i Graduada en Disseny d’Interiors, professionalment es dedica a la gestió patrimonial i realització de projectes i obres d’interiorisme.

BD- Eulàlia i Cristina, la primera pregunta és obligada, els líders europeus estan a l’altura de l’actual situació de crisi?

EP- Penso que un dels problemes és, a excepció d’Angela Merkel, que el líders europeus ja fa temps que estan allunyats dels valors que van impulsar la Unió. Son tecnòcrates jerarquitzats. Pensem en Juncker i la seva “ciàtica”, en Tajani. Pensem en Martin Seylmar i l’ escàndol del seu nomenament, on per cert va intervenir un espanyol com a cap jurídic i va acabar suïcidant-se una advocada italiana degut a les pressions. Per no parlar del nomenament de Borrell com a cap de la diplomàcia europea.

CR- Com bé diu l’Eulàlia, no podem englobar a tots els líders europeus en un mateix sac. La prova està en el resultat, en el nombre de les víctimes, de la gestió d’aquesta crisi sanitària en els diferents Estats. Les proves demostren que ni la geolocalització, -com va voler convèncer el govern de l’Estat espanyol dient que Portugal tenia menys víctimes perquè estaven geogràficament més a l’oest-, ni les estrictes restriccions, són les úniques solucions a la pandèmia de la COVID19. Tenim l’exemple de Suècia, amb un nivell baix de confinament, i a la vegada, amb una baixa incidència del virus.

BD- La Unió Europea ha pres mesures que en la crisi de 2008 va trigar mesos o anys a prendre. Però amb la que està caient l’Eurogrup no acaba reaccionant, què en penseu?

EP- És cert que s’han pres més decisions en l’àmbit econòmic, probablement perquè el drama que se’ns ve a sobre es tràgic. Però les decisions sempre son lentes. Recordem el que va passar amb la guerra dels Balcans. La manca de lideratge comporta covardia a l’hora de prendre decisions. A més, al diluir-se els valors de solidaritat entre els països europeus, que era el fonament de la Unió, tothom ha mirat per al seu país. Així ho va reconèixer la pròpia Vonderleyen en una recent entrevista amb Christianne Amanpour.

CR- Bé, jo matisaria una cosa. A nivell econòmic, la crisi que estem patint actualment no és igual a la del 2008. L’anterior crisi es va anar forjant a poc a poc, amb l’endeutament, no únicament de les famílies, sinó que a més es van endeutar les empreses i els bancs. Els anys anteriors a l’any 2008 es gastava tres vegades més del que es tenia, com si no hi hagués un demà. Aquesta crisi és diferent, és una crisi provocada en només dos mesos, i no per un endeutament desproporcionat, sinó que, tot el contrari, s’ha produït per un excés de conservació del capital per part de tots, provocada per la impossibilitat de generar despesa pel confinament. Aquest canvi d’escenari fa que l’Eurogrup pugui pensar que, un cop puguem sortir a generar despesa després d’aquesta crisi, ho fem d’una manera més ràpida i sense necessitat de tantes ajudes. Ajudes que, en el cas de l’Estat espanyol sempre acaben traduint-se en espoli als ciutadans, mossegades i corrupció.

BD- Per a moltes persones la Unió Europea, o millor dit el projecte europeu, fa anys que està en crisi o en crisis encadenades. La crisi de l’euro, la crisi de la Mediterrània i les persones immigrades, l’Europa de dues velocitats, retrocés en valors, -abans ho comentava l’Eulàlia- l’elecció de Borrell com Alt Representant d’Assumptes Exteriors, el Brexit… creieu que és així?

CR- La idea inicial d’una Europa unida per aconseguir tenir més força, no només econòmica, sinó de coneixement, de capital humà va esdevenir un bon projecte. També un projecte de pau. Actualment, el problema rau en que la Unió Europea dels ciutadans ha passat a ser la Unió Europea dels interessos de cada Estat. Europa necessita deixar de ser un conjunt d’interessos de diversos països, per passar a ser una gran nació de nacions, on els ciutadans siguin el centre de la seva raó de ser.

EP- Aprofundint el que diu la Cristina, la gestió de la immigració ha estat un escàndol d’hipocresia, predicant uns valors i després abandonant els refugiats a Turquia i Líbia. No voldria, però penso que el Brexit ha estat el principi de la fi o d’un abans i un després molt profund. Insisteixo, tal vegada m´equivoqui. S´han comés errors per a mi molt greus, com per exemple admetre i tolerar a països on l’Estat de Dret no estava consolidat i no prendre mesures en els casos de Polònia, d´Espanya i d’Hongria.

BD- Per tant, del que dieu es desprèn que els Estats membres no creuen suficient en la Unió Europea?

EP- Penso que en aquests moments els països importants i sòlids ja no creuen en el projecte. Un estat com el d’Espanya, que n’és depenent no sé si hi creu, diria que no, però en tot cas volen que continuï pel profit que en treuen. Ha estat un gran error no fer més pedagogia del projecte europeu. Dimensionar avenços positius que ha aportat, com és el cas del Tribunal de Drets Humans, les directives de tot tipus, la coordinació en matèria policial, la lliure circulació de persones i mercaderies. També la pau. Ha estat molt important tot això.

CR- Bé, és que no és una política de creences és una política d’interessos. Poden els països de la UE tirar marxa enrere? La Unió Europea no ha aconseguit ser, encara, una gran nació de nacions cohesionades. Bàsicament, es compon de països que no estan disposats a acatar ordres d’altres països, però que a la vegada, són capaços de negociar amb vides humanes, per interessos particulars.

BD- Quin diríeu que és el principal encert de la Unió Europea aquestes setmanes?

CR- El principal encert, al meu entendre, és la gran capacitat d’ajudes que reparteix entre els seus Estats membres.

EP- Possiblement les mesures econòmiques que s´han anunciat, malgrat pot acabar creant un deute insostenible.

BD- I l’error?

CR- L’error principal és el poc control que té la Unió Europea dels ajuts que arriben a Espanya, per exemple. Cal recordar el frau dels concursos de formació a Andalusia, o el desviament de diners destinats al corredor Mediterrani, a la construcció d’autopistes a Madrid, o el desviament de fons del finançament als projectes de prevenció d’incendis forestals a Galícia, entre una llarga llista. O el cas colpidor del suport a la liquiditat del Banc Central Europeu. M’explico, és el gran negoci que fan els bancs espanyols. El Banc Central Europeu vol proporcionar un suport de liquiditat immediata al sistema financer de la zona euro. Facilita préstecs bancaris als més afectats pel brot de coronavirus, especialment a les PIMES. Dona als bancs tota la liquiditat que sol·licitin en les noves operacions, a un interès similar a la taxa dels dipòsits bancaris, que és ara del -0,50%. Fins i tot, per als bancs que presentin molts, el Banc Central Europeu oferirà una taxa més baixa, fins al juny de 2021, que pot ser de 25 punts per sota de la facilitat de dipòsit, és a dir, d’un -0,75%. Doncs bé, què ha passat? Una vegada els bancs espanyols tenen aquests diners el venen – si em permeteu l’expressió- als ciutadans, amb un interès que pot arribar fins i tot a superar el 6%. Indecent.

EP- Jo diria que la gestió de la pandèmia ha estat bastant erràtica.

BD- Justament, aquest proppassat dimarts 5, el Constitucional alemany ha tombat el programa de compra de deute del Banc Central Europeu, com els iniciats el 2015. Com creieu que evolucionarà aquesta qüestió?

EP- El tema alemany es greu perquè qüestiona una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Això fa trontollar un dels eixos fonamentals de la Unió ja que les decisions del tribunal europeu i la seva doctrina es consideren vinculants per a tots els Estats. Els alemanys consideren que la decisió no harmonitza amb la seva Constitució, es a dir, ja no reconeix aquesta jerarquia. A més, precisament, l’objecte de la controvèrsia (la compra de deute) forma part de la política monetària, una de les competències exclusives de la Unió Europea. Si altres Tribunals estatals adopten la postura dels jutges alemanys ja no existirà la uniformitat interpretativa que imposava el Tribunal de Justícia de la Unió sobre el dret europeu i això es molt greu.

CR- És difícil saber com evolucionarà aquest qüestió. El meu parer és que Alemanya no pot deixar caure cap país de la zona euro. Puc alvirar que acabarà amb un major control dels diners per part del Banc Central Europeu, o fins i tot de gestors externs.

BD- En una conversa abans de l’entrevista comentàveu que Catalunya està disposada a contribuir i aportar recursos i coneixement a Europa? Per què?

CR- És més que evident que Catalunya, i més concretament els catalans, som gent abocada a un esperit de cooperació. La història ens avala. Per nosaltres Europa és la llibertat. És la materialització de tenallar les cadenes que ens lliguen a l’estat espanyol.

EP- Europa només es mourà per Catalunya per dos motius: o perquè els aportem alguna cosa o per una pressió en tots els sentits excessiva. S´ha vist ben clar que estan disposats a tolerar les vulneracions de drets humans i totes les arbitrarietats d’Espanya. Això no treu que saben que Espanya és un llast. Per a ells i per a nosaltres. Per això cal posar-nos en valor i oferir allò que pot guanyar Europa amb un país amb altes quotes de benestar i un potent teixit productiu i de coneixement al sud d’Europa.

BD- Finalment, la corrupció, la baixa solidesa democràtica de l’Estat espanyol, els presos polítics, la violència policial exercida l’1-O, la nefasta gestió de la COVID19, està perjudicant, més que mai, ser ciutadà de l’Estat espanyol, és una càrrega de cara Europa. Com podem saltar aquesta pantalla?

EP- Hem d’aprendre a actuar com un Estat. Si vols arribar a alguna cosa, actua com si ja la tinguessis. Hem de demostrar que som diferents i diferenciar-nos. Actuar amb mentalitat d’Estat. Exercir d’Estat en tot allò que podem. Transmetre el sentit d’Estat per exemple de Nicola Sturgeon. En aquí, el MHP Torra i el Govern no ho estan fent. No es pot tenir posada la mirada sempre en Espanya. És un tema també d’actitud.

CR- L’1 d’octubre es va realitzar un referèndum democràtic d’autodeterminació, acordat i aprovat pel Parlament de Catalunya. El resultat va ser favorable a la independència, per una aclaparadora majoria dels votants. Aquest resultat va ser vinculant. Així que, al meu entendre, cal una majoria parlamentària que aixequi la suspensió de la declaració d’independència, així que sigui possible. Aquest és el camí.

Gràcies a les dues per aquest diàleg franc. Com bé sabeu les lectores i els lectors del Butlletí demòcrata, les opinions expressades per les entrevistades corresponen a elles i no han de ser necessàriament la opinió de Demòcrates de Catalunya. Gràcies a les dues per acceptar aquesta entrevista, des del confinament. Cuideu-vos!