L’any 1960, després de l’èxit de la «Campanya Galinsoga», que va aconseguir la destitució del director de La Vanguardia Española —que havia dit: «Todos los catalanes son una mierda»—, les iniciatives subversives per part dels grups clandestins anaven in crescendo.

El règim franquista va dur a terme l’«Operación Cataluña», amb la intenció de contraprogramar la insatisfacció catalana. Les autoritats barcelonines, amb el pretext del cinquantenari de la mort de Joan Maragall, havien previst un concert de l’Orfeó Català al Palau de la Música. Per fer-lo més solemne, hi havien d’assistir els quatre ministres que acompanyaven Franco, el Caudillo. 

Avui, 19 de maig fa 60 anys dels Fets del Palau de la Música i hem convidat a Guiomar Amell a fer memòria d’aquelles accions pacífiques que atemptaven contra la dictadura franquista. Amell va ser activista, membre del grup impulsor i clandestí d’accions subversives contra el dictador Francisco Franco, els anys 60, és membre fundadora de Demòcrates i portaveu de Cultura i Memòria Històrica. 

“Parlem clar i fem memòria”, Guiomar Amell

El 19 de maig  de 2020 farà 60 anys dels “Fets del Palau”. Els “Fets del Palau”, de l’any 1960, al Palau de la Música Catalana ,dels quals fem memòria aquí, van constituir  un clam, un clam subversiu però un clam per la dignitat d’un poble vilipendiat! El poble català! El clam i la protesta  d’una joventut, filla de la guerra, que tot i el fosc panorama social imposat  pel franquisme, havent suportat totes les carències de la postguerra i sotmesos a  totes les prohibicions de la dictadura, recuperava la memòria i la consciència de país. I la recuperava tot i trobar-se  immersos en  el silenci d’una societat, que estamordida per un Tribunal d’Ordre Públic (el tristament conegut TOP), sempre disposat a actuar amb violència i nocturnitat, “sin que se note el cuidado”,  havia convertit en un mot d’ordre al si de les famílies, una frase, que tots els qui érem d’aquelles generacions conservem gravada a la memòria: “No t’emboliquis!”. Tot i això, aquells nois i noies es van alçar per cantar el “Cant de la senyera” himne de l’Orfeó Català, que l’autoritat “competente” havia prohibit cantar, en un acte que commemorava el centenari del naixement de Joan Maragall, autor de la lletra. Avui aquesta “autoridad competente” s’ha multiplicat: Junta electoral, Audiència Nacional, Consell del Poder Judicial, Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional… la teòrica democràcia espanyola va fabricant lleis i cotilles per dissimular el seu esperit dictatorial, i tots van a la una. En som conscients?

Aquella joventut de fa 60 anys, la joventut de la meva generació, va optar per defensar la dignitat dels catalans i la identitat de Catalunya. El detonant va ser  una frase del Director de “La Vanguardia Española”, pronunciada el 21 de juny de 1959, en lloc sagrat per a més inri: “Todos los catalanes son una mierda!”. Clica!