Demòcrates de Catalunya reclama al govern de la Generalitat que assumeixi i executi des d’una visió de 360 graus el repte urgent de l’equitat educativa, l’educació en el lleure i la conciliació familiar, en l’actual context de crisi sanitària, econòmica i social. Cal abordar l’educació i el lleure dels infants i joves com un assumpte de visió i gestió integral del Govern i no tan sols del Departament d’Educació, en el colpidor context de la COVID19. I això només es pot fer des d’una visió i inversió excepcional.
Per tot això manifestem:
- El Govern ha d’adoptar mesures urgents i reflexionades amb tots els sectors implicats en aquest àmbit, comptant amb les escoles, els pares i mares, la xarxa de centres educatius del sistema públic de Catalunya (de titularitat pública i concertades) ,privades, entitats del lleure, empreses del transport escolar, les Diputacions, els ajuntaments, prioritàriament. I, des del Govern, un equip interdisciplinar del Departament d’Educació, el Departament d’Interior, el Departament de Salut, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament de Presidència . Aquestes mesures cal que siguin realistes, i pensades per tots els alumnes sense excepció. El context de la COVID19 no pot deixar enrere a les famílies més vulnerables.
- Cal que aquells alumnes en situació de desavantatge puguin comptar amb el suport educacional humà i d’eines bàsiques per poder desenvolupar les seves tasques. Aquesta colpidora realitat, malauradament, segueix present en el nostre país. A dia d’avui hi ha molts alumnes que, tot i estar identificats pels docents dels centres com a alumnes digitalment vulnerables des de l‘abril, encara no han rebut cap tipus de dispositiu o paquet de dades per poder seguir el curs de manera telemàtica. Com a societat hem de barrar el pas a l’eixamplament de les desigualtats socials i econòmiques. Per això cal implementar directrius factibles i obrir acords de col·laboració amb la societat civil, perquè en allà on no pugui arribar l’administració catalana sí ho puguin fer entitats o administracions locals. Les escoles són espais educatius no només per l’educació reglada sinó també per l’educació en el lleure.
- Cal desplegar fins a l’inici del curs 2020-2021 instruments i programes que acompanyin emocionalment aquells infants o joves que ho necessitin i facilitin la conciliació de la vida familiar per aquelles persones que teletreballen, que busquen feina o que s’incorporen en les fases de desconfinament al mercat laboral. Si bé, és cert que alumnes de determinats cursos escolars que finalitzen etapa poden tenir la necessitat de fer un acomiadament del centre escolar, de mestres i companys i que alguns alumnes poden necessitar suport emocional amb els seus mestres de l’escola, no podem delegar aquest suport només en els centres escolars, i menys encara en un calendari escolar pensat en un context de no pandèmia i que finalitza el 19 de juny. Això també inclou els nens i nenes de les llars d’infants i d‘infantil. Els infants en situació de vulnerabilitat son els que estan patint més els efectes de la crisi sanitària, econòmica i social; aquestes famílies segurament són les que més requereixen una oferta d’activitats d’educació en el lleure.
- Cal dotar els centres d’allò que realment necessiten, i prestigiar la feina dels seus docents, que han demostrat durant aquests mesos una gran capacitat d’adaptació, recolzada sens dubte en la seva vocació. Cal un pla de contractació de docents amb les competències necessàries per acompanyar els canvis que el sistema haurà d’afrontar els propers mesos, com la reducció de ràtios i la substitució dels docents en grups de risc. Sis mesos seguits sense assistència física a les escoles té conseqüències negatives per als alumnes, per la desconnexió i l’absentisme. Per això cal en el curs 2020-2021 desenvolupar un curs de forta reconnexió escolar amb l’objectiu de revertir aquestes conseqüències negatives.
- Els centres d’educació especial han de tenir una consideració singular: no es poden deixar els últims en l’adaptació de les normes que s’estableixin pel conjunt dels centres educatius. Als centres d’educació especial hi ha un alumnat molt vulnerable, alguns per patologies que els fan d’extremat risc en cas de contagi de la malaltia i altres perquè serà molt difícil que puguin mantenir una distancia social o tenir cura de les mesures higièniques per evitar contagis. A més, hi ha un volum molt important d’alumnat amb necessitats educatives especials que fan escolaritat compartida en centre ordinari i especial pel qual també s’ha de vetllar per la seva seguretat i per cobrir les seves necessitats educatives.
- Reclamem que el Govern, en l’àmbit de les escoles d’educació especial, proporcioni una alternativa a l’anul·lació de l’escola compartida, que el Departament d’Educació i el Consorci d’Educació de Barcelona han anunciat. Aquesta modalitat, que permet a un alumne assistir de forma alterna a una escola ordinària i a una escola d’educació especial, és una de les principals claus d’inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials.
- Cal aprofitar la situació de crisi per accelerar el procés de transformació de paradigma educatiu responent als objectius de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, per superar definitivament el model transmissor i memorístic tot evolucionant cap a un model integral d’aprenentatge en competències que garanteixi una educació de qualitat, inclusiva i equitativa.
- Cal millorar la comunicació entre el Govern i els centres educatius: El millor reconeixement a tot el sistema educatiu és establir uns canals de comunicació que assegurin que els equips directius dels centres escolars rebin la informació des del Govern, abans que pels mitjans de comunicació.
Necessitem superar la crisi de la millor manera possible evitant al màxim els contagis, fent front a la pandèmia, suportant l’economia i que totes les llars puguin recuperar de manera urgent el seu estat de benestar. Això requereix per part del Govern de la Generalitat una resposta integral i amb una visió interdisciplinar i fent partícips a tots els sectors afectats.