Ens plau compartir amb tu l’article publicat al diari El Punt Avui de Núria de Gispert, vers els 10 anys de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. 

“Som nació, som subjecte polític”, Núria de Gispert

“Han passat deu anys de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un Estatut que hauria satisfet una gran majoria de catalans, que des de feia anys aspiràvem a obtenir més sobirania per a Catalunya i més altes cotes d’autogovern.

La sentència que emanava d’un tribunal il·legítim –que no va actuar ni jurídicament ni tècnicament– va accelerar un canvi social i polític a Catalunya.

L’Òmnium Cultural, presidida per l’estimada Muriel Casals, va convocar el 2010 una gran manifestació reclamant dignitat i respecte vers Catalunya i els catalans, sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Aquella sentència trencava el pacte constitucional de la Transició, havien estroncat l’Estatut i havien laminat la seva ànima. Aquesta situació va marcar un punt d’inflexió, un abans i un després en les relacions amb l’Estat espanyol.

Permetin-me un apunt personal. El meu pare, Ignasi de Gispert, va ser d’Unió Democràtica de Catalunya, primer conseller de Justícia en la recuperació democràtica. Un home de dret. Coneixíem la realitat dels anys trenta, jo em sentia i em sento hereva de la Unió de 1931. Per això la sentència no significava obrir la via del procés cap a la independència, que és anterior a aquest moment; la sentència de l’Estatut confirmava que el pactisme amb l’Estat espanyol, per un procés democràtic, referendat per la ciutadania, el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles no era possible. Per a una determinada generació, que sempre havíem advocat per l’entesa, va ser la confirmació de veure descarnadament que l’Estat espanyol només ens volia per cobrir els seus interessos, Catalunya li feia nosa com a subjecte polític.

I fins avui.

En deu anys, i fins al 2016, s’ha fet una evolució col·lectiva, del 10% de catalans declarats independentistes vam passar al 48%. L’Adeu, Espanya d’en Joan Maragall es feia realitat.

Després va venir la reivindicació del concert fiscal solidari, amb un no rotund del presidente Mariano Rajoy, un any més tard defensàvem el dret a decidir, es va realitzar la consulta del 9-N, i el 2017, el referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.

No ens deixaran marxar, no acceptaran mai fer un referèndum com l’escocès, i han actuat i actuen amb una gran i greu repressió política, social i econòmica.

Nosaltres ho podíem haver fet millor, segur que hem comès molts errors, però no imaginàvem que les clavegueres de l’Estat i l’Estat mateix fossin tan cruels i sense ànima.

Una segona vegada no ens passarà.

Confiem en el futur, confiem en la nostra gent i la seva resiliència; ells són el principal actiu que tenim, confiem que el país esculli bons polítics amb un full de ruta convincent, de futur i per la llibertat.

Visca Catalunya lliure!“

Comparteix l’article d’El Punt Avui amb aquest enllaç.