Les ajudes fiscals i una política pública d’habitatge de lloguer generaria més oferta i lloguers assequibles

Els diputats de Demòcrates de Catalunya, Assumpció Lailla i Toni Castellà, han votat en contra del control dels preus de lloguer, aquesta tarda al Parlament de Catalunya. Després d’un debat i votació telemàtica del Comitè Demòcrata Nacional, els diputats s’han pronunciat en contra del control dels preus del lloguer ja que seria una mesura en benefici a les estructures econòmiques, com els fons d’inversió, perjudicaria als petits propietaris, que a Catalunya representa un 80% dels llogaters, i tindria l’efecte de disminuir l’oferta de pisos de lloguer.

Demòcrates defensa que les ajudes fiscals, a través de l’IBI i Patrimoni -per exemple- i una política pública d’habitatge de lloguer afavoriria més l’oferta i l’assoliment d’uns lloguers assequibles. Si l’administració pública no pot garantir el dret a l’habitatge no es pot traspassar aquest greu problema als petits propietaris i a les persones que necessiten un lloguer assequible.

És en aquest sentit, que Demòcrates vol compartir les següents consideracions:

1.- Falta de diàleg: Demòcrates considera que l’adopció d’una mesura d’aquesta tipologia precisa de la participació i acord entre els representants, tant dels arrendataris, com dels arrendadors. No creiem que aquesta mesura, de gran impacte i complexitat, hagi -a més- de despatxar-se per la via de la lectura única. Des del primer intent de regulació al maig de 2019 (Decret-llei 9/2019), hagués pogut tramitar-se un projecte de llei per desenvolupar una proposta en la que s’hagués pogut escoltar totes les parts implicades.

2.- Un criteri d’oportunitat: Si bé Demòcrates reconeix l’existència d’una situació complicada per accedir a un habitatge assequible de lloguer en determinats municipis de Catalunya, no creiem que en el context de pandèmia sigui aquest el millor moment per adoptar aquesta mesura, que no contribuirà a pal·liar les dificultats per a pagar arrendaments i préstecs hipotecaris de les famílies que s’han vist afectades econòmicament per la caiguda de l’activitat, i per tant, entenem que l’Administració s’ha de centrar en el desenvolupament dels instruments necessaris per evitar l’increment de la morositat i evitar desnonaments, i que un cop estabilitzada la situació, s’analitzin quines són les mesures més adients a aplicar.

3.- La incertesa del resultat de la mesura: La distribució de l’estructura de la propietat a Catalunya, i la constant estigmatització dels propietaris per part de les normes emeses a Catalunya sota la pressió -legítima- de determinats moviments socials, no fa preveure que aquesta mesura afavoreixi la incorporació de més habitatges al mercat de lloguer. Ben bé al contrari, s’empeny als propietaris a despendre’s del seu patrimoni immobiliari a favor d’estructures econòmiques, com els fons d’inversió, amb una capacitat de gestió i defensa més professionalitzada.

4.- La inseguretat jurídica: L’alta conflictivitat regulatòria derivada de la multitud de reformes i atenció política que ha tingut el mercat d’habitatge en règim de lloguer els últims anys allunya els propietaris d’immobles amb aversió al risc. En aquest sentit; una legislació clara, transparent i estable seria beneficiós a llarg termini per incrementar l’oferta de lloguer.