Antoni Castellà (Barcelona, 1970) és un dels portaveus de Demòcrates, una start-up del procés sorgida dels independentistes d’Unió. Una formació que té dos diputats al grup republicà i una quarentena de regidors. Són unilateralistes o bé “independentistes disposats a fer la independència”. Reclamen una crisi de Govern a Torra per fer un darrer embat a l’Estat. Al capdavall, Demòcrates considera que la crisi del coronavirus ha fet més evident la necessitat d’aixecar la DUI.

Què vol dir Demòcrates amb un “govern d’emergència nacional”?

Estem en una contradicció. S’ha demostrat més cruament que mai que pertànyer a l’Estat espanyol ens perjudica greument com a país. Si ho podem dir a nivell general, per exemple, en dèficit fiscal quan arriba una crisi d’aquest tipus constates que l’Estat de les Autonomies és molt poc sòlid. Ningú imagina Angela Merkel intervenint els landers, o Trump els estats federals. Espanya és un estat uninacional i jacobí.

S’ha evidenciat la feblesa del sistema?

Sí. Ha evidenciat que és molt feble i, a més, ens perjudica profundament. Les decisions que ha pres han estat nefastes per la gestió d’aquesta crisi. També posa de manifest que és tan exacerbada la defensa del nacionalisme espanyol que probablement la necessitat de la independència queda molt més justificada en termes d’aquesta crisi. Per sortir bé de la crisi social i econòmica necessitem les eines d’un estat, per decidir per nosaltres mateixos. I probablement també li aniria millor a l’Estat espanyol.

Per què?

Perquè probablement a l’inici de la crisi va prendre decisions no purament des de criteris científics o d’eficiència, sinó amb el criteri de protegir la unitat de la nació. Va prendre decisions que si Catalunya hagués estat un Estat independent no les hauria pres. Tota aquesta obsessió que el virus no coneix fronteres, de recentralitzar les compres, de treure militars i policies… Hi ha una part que Déu nos en guard que Catalunya torni a fer una gestió com la dels atemptats del 17 d’agost. L’objectiu prioritari era mantenir la unitat nacional.

Parlàvem de contradicció…

Sí. La gestió ha estat ineficient i ens perjudica i, per tant, demostra la necessitat d’independència. Ara bé, alhora sembla que hi hagi un corrent en certs discurs, agents socials i partits, que ara el que toca és sortir de la crisi i no toca independència. Un discurs que intenta contraposar crisi social i econòmica i independència, com si fossin coses diferents. Per això sortim Demòcrates a dir que esdevenir un Estat ara toca més que mai. Necessitem les eines d’un Estat i, a més, perquè l’Estat espanyol està dèbil. Cal aprofitar la debilitat de l’Estat espanyol per fer l’embat final.

Però la majoria de l’independentisme institucional no està per aquesta tesi.

Per això interpel·lem a l’independentisme en termes generals, amb l’esperança i motivació de poder influir en quina ha de ser l’estratègia global de l’independentisme. De fet, així ho vam fer amb el referèndum. La primera vegada que vam sortir a parlar d’un referèndum ens deien de tot i, al final, va sortir. Mira,  amb la COVID la independència fins ara era un deure polític, ara és un deure ètic vers la societat que has de gestionar.

I com es fa?Advertisement

Reclamem una remodelació de Govern. Assumir que cal fer la independència. El president Torra ha de remodelar l’executiu en dos termes compatibles. El millor talent per afrontar la crisi i que a la vegada siguin persones preparades per enforcar el país cap a l’embat final a la independència. De fet, no és nou. El govern actual emergeix del 21D en una situació de repressió absoluta, amb els líders segrestats a la presó o a l’exili. Era un Govern mínim de recomposició de la situació. El Govern no estava preparat per una crisi com aquesta. És una decisió sobirana, en política t’has d’arriscar a prendre les millors decisions en els escenaris millors. El Govern ja ha fet la feina en termes de reacció al 155, ara tocaria un Govern amb coneixement de recuperació econòmica, social i sanitària i alhora estigui conscienciat que ens vol treure de la crisi per fer un embat final. Sis mesos abans de l’1-O, el president Puigdemont també va renovar el Govern.

Vostè parla de darrer embat, me’l vol aclarir: és aixecar la DUI, és control efectiu del territori…?

Això ha de ser un desbordament democràtic de l’Estat espanyol, sempre hem defensat la via pacífica. Utilitzar un desbordament democràtic com es va fer l’u i tres d’octubre. Possiblement, el tres van faltar les institucions, el poble estava al carrer. En aquests moments, si hagués una majoria del Parlament disposada a aixecar la declaració d’independència, la lògica seria aixecar-la i fer una crida a la mobilització sostinguda en el temps de la ciutadania i el procés d’insubmissió col·lectiu de les institucions. És la pota que ens falta: gent i institucions per desbordar l’Estat espanyol.

Però aquesta majoria no hi és.

És evident que la majoria actual no està disposada estratègicament a prendre aquesta decisió. És legítim, però no està disposadaa prendre aquesta decisió. Per això diem que les eleccions poden ser un bon moment.

Eleccions també?

Una cosa que ens fa angúnia a Demòcrates és que la discussió només és si han de ser abans o després de la crisi o si ara ens convè més una formació política o una altra. A més, ara farà tres anys del Primer d’Octubre, i vam votar. És més, no hem derogat aquella llei que vam aprovar les forces polítiques que tenim majoria al Parlament. És una obligació que a les properes eleccions només tenen sentit convocar-les si és per aixecar la DUI. Sinó, no tenen cap sentit. Per tant, les properes eleccions poden ser un acte de sobirania entesa internacionalment amb què hi ha de poder haver una majoria independentista que aixequi la suspensió i faci una crida a la mobilització sostinguda de la ciutadania i, en conseqüència, també les institucions segueixin aquest mandat. I això vol dir, l’exercici del control del territori, les complicitats internacionals o la seguretat

I per què amb l’actual majoria, que ja hi és, no es pot fer aquest embat ara?

És evident que les actuals forces no ho plantegen. Nosaltres no diem que són necessàries aquestes eleccions, perquè hi ha prou majoria, però aquesta majoria… Deixa’m simplificar-ho amb una frase: ara resulta que probablement no n’hi ha prou en dir que ets independentista, has de dir si estàs disposat a ser independentista. Es veu que es pot ser independentista com a concepte i no estar diposat a assumir els costos de la independència. Per tant, en aquestes eleccions haurem de decidir entre unionistes, independentistes i independentistes disposats a fer la independència. Sempre és millor una majoria independentista, però encara és millor si aquesta majoria està disposada a fer la independència.

Veig que no el convenç tampoc la gestió de l’administració catalana de la crisi.

Ningú a tot el planeta estava preparat per aquesta crisi. Ara bé, quan tens una situació d’aquesta dimensió es demostra si un govern és extraordinari o no. Aquest ha estat un Govern correcte, no extraordinari. Però era impossible per la manera com s’havia gestat el Govern. Per això insistim que en un moment extraordinari intentem fer una crida per demanar que els partits deixin de ser prioritaris i intentem buscar el millor talent en el país, que el tenim. El marc mental ha de ser que el teu objectiu és la independència. Com exemple, va ser nefast quan l’Estat va centralitzar les compres… si vam fer el Primer d’Octubre has de prendre decisions ràpides al marge de la prohibició de les compres, no només queixar-te. Quan la prioritat és la vida, te l’has de jugar i si t’envien la Guàrdia Civil perquè has comprat mascaretes que tothom assumeixi les seves responsabilitats.

Si hi ha eleccions què farà Demòcrates?

Intentem establir un front el més ampli possible de formacions i societat civil que defensi un programa electoral que explícitament digui que anem a complir el mandat del Primer d’Octubre. No dic que sigui l’únic punt, però gairebé. Si això no és possible el front ampli, Demòcrates es presentarà en solitari amb aquest programa. El paradigma ha canviat: tant fa fracturar el vot independentista si no està disposat a fer la independència, només em preocuparia fracturar el vot independentista que està disposat a fer la independència. Si som més forces polítiques disposades a fer la independència, fem front comú; sinó és possible, anirem en solitari. Que la ciutadania decideixi si vol complir el mandat de l’1-O o bé altres coses.

Com porten la relació amb ERC?

Són correctes.

Però no extraordinàries?

Les relacions en termes de fraternitat són molt correctes, en termes d’estratègia, no. Estem defensant estratègies molt diferents i, a més, intentem interpel·lar a ERC que si bé és legítima la decisió que han pres, no ens portaran cap un Estat independent. Lestratègia a Madrid era molt evident que fracassaria.

Per què?

El nacionalisme espanyol defensa una unitat nacional de matriu castellana durant els darrers 300 anys sense cap matís. En canvi, el catalanisme polític, de tant en tant, s’oblida d’això i diu jo sí que els convenceré. Hi va fer Prat de la Riba, Cambó  o durant 40 anys, Duran i CiU, i ara ho fa una mica ERC. Fora bo, com a maduresa política, pensar que si algú ja ho ha intentat jo sóc més bo i a mi si que em sortirà. Sobretot si en els darres 100 anys no ha sortit bé. I punt. És lògic que l’Estat espanyol no segui en una taula de negociació, que no ho és pas una taula de negociació.

No?

No, perquè necessitaria tres elements per les dues parts: què vull, que estic disposat a cedir i la més imprescindible, amb què amenaço si no obtinc el que vull. A la part catalana li falta la tercera palanca. L’Estat les té totes. Què anem a negociar? Seria més honest dir que necessita més temps perquè ara no es veu en cor. La conclusió és que algú ens expliqui si es pot fer la independència sense confrontació. Podem discutir el moment i el nivell, però no hi ha alternativa a la confrontació. No és veritat que hi hagi una via alternativa a la confrontació.

N’han parlat amb el president Torra?

Sí. I des de la nostra fundació, sempre hem estat coherents. En el fons estem bastant d’acord, però en l’equilibri de les forces polítiques del Govern ha anat prenent les decisions que ha pres fins ara. Jo crec que el president l’estratègia que proposa és més un desig que no pas una realitat. Ara l’interpel·lem perquè creiem que Torra pensa en la mateixa línia, i com que ha dit que no vol repetir, té una oportunitat històrica per prendre una decisió d’aquest tipus. Té el convenciment per fer-ho. Per això li demanem la crisi de Govern i afrontar la darrera etapa amb un equip que ens tregui de la crisi i ens porti cap a l’embat final de desbordament democràtic.

Lleigeix l’article original aquí.