“Vives en Cataluña, quieres seguir sintiéndote español, pero con mejor trabajo, mejor sueldo y pensión segura? Vota Sí el 1O” @Pous.

¿Et vas perdre, a #Twitter, el diàleg d’èxit entre Rafel Pous, enginyer, professor i investigador de la UPF i en Carles Brugarolas, portaveu de Demòcrates i regidor de l’ajuntament de Sant Cugat, argumentant per què aquells que viuen a Catalunya, volen seguir sent espanyols, però amb millor treball, millor sou i pensió segura han de votar SÍ l’1 d’octubre?

Et reproduïm tot seguit l’escrit per en Carles Brugarolas (A twitter @Brugarolas):

Aquells que viuen a Catalunya, volen seguir sent espanyols, però amb millor treball, millor sou i pensió segura han de votar SÍ l’1 d’octubre, tal i com diu en Rafael Pous.

Certeses econòmiques 1

1. Si hi ha més ocupació, l’atur baixarà.
2. Quan baixa l’atur les empreses han de competir més per contractar.
3. Consegüentment, les empreses han d’oferir millors condicions (“millor treball”, “millor sou”)

Certeses econòmiques 2

1. Les pensions les paguen els ocupats actuals.
2. A major ocupació (i salari mig), pensions més segures.
3. Hi haurà més ocupació? Evidentment sí, molta més. El dèficit fiscal impedeix la generació d’ocupació que correspon al PIB català. Concretament, amb dades estàtiques 2016 (Eurostat, Idescat i datosmacro.com). *Adjunt imatge
4. És a dir “se’ns emporten” més de 200.000 llocs de treball i tots els seus efectes multiplicadors (realment, molt més).
5. Consegüentment, Catalunya té molt atur (i patiment social derivat) del que li correspon per població i PIB.

Conclusions:

1. És SEGUR que la independència de Catalunya generaria molta més ocupació a Catalunya, que baixaria l’atur i milloraria les condicions de treball.
2. És SEGUR que les pensions, com a mínim, perillen menys en una Catalunya independent, arran d’haver-hi més ocupació i salaris a l’alça.
3. Tots els pensionistes que pateixen, els desocupats, els precaris… si estan ben informats, racionalment, l’1 d’octubre haurien de votar SÍ. Qui digui el contrari o NO SAP o NO DIU LA VERITAT.
4. De fet, aquestes conclusions són obvies.

Alguns exemples:

1. Les estructures d’Estat costaran uns 40ME anuals addicionals QUE JA ESTEM PAGANT, però que es gasten/inverteixen fora de Catalunya.
2. Aquesta mateixa despesa QUE JA ESTEM PAGANT realitzat a Catalunya, per ell mateix, suposa uns 42.000 llocs de feina directes.
3. De fet, paguem bastant més de 40ME anuals. Paguem uns 45ME (amb pressió fiscal constant).
4. Què podem fer amb aquest superàvit? Reduir deute/ gastar o invertir més/ baixar impostos, mesures que generin encara més ocupació.
5. Dit d’una altra manera, cada país amb una capacitat de generación de riquesa semblant a la catalana té tant atur i pobresa i patiment social derivats.
6. Catalunya és un país ric incapaç de donar resposta a les necessitats socials i econòmiques de la seva ciutadania per diverses raons. La més important, a gran distància, és la pèrdua estructural de riquesa que patim per culpa del dèficit fiscal amb la resta de l’Estat.
7. Les conseqüències socials són inacceptables. Qualsevol persona responsable hauria de prioritzar la resolució d’aquesta qüestió.