Sóc la Titón Laïlla. Candidata de Demòcrates de Catalunya per Barcelona, el número 35 de la llista de la coalició d’ERC-CATSÍ. Casada i amb dos fills.  Sóc llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat Ramon Llull i diplomada en Infermeria per la Universitat de Barcelona. Des del 2003 exerceixo la docència, com a professora adscrita, a l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu.

DC: Tu ets infermera de professió, què et porta a fer el salt a la política?

TL: Doncs entendre que tots hem d’implicar-nos si volem canviar el món. La política de partits és una manera, però pot haver-n’hi d’altres…. La meva opció va ser aquesta!

DC: I ara què? Què passarà el dia 22?

TL: El dia 22D estic convençuda que guanyarà el Si amb claredat, i haurem de seguir treballant per a consolidar la República que vam guanyar el dia 1 d’octubre. Això ho hem de fer amb constància i serenor, sent conscients que davant tenim un Estat que serà implacable utilitzant en contra nostra, en contra de tots els catalans, les eines que té com a Estat i les que no.

DC: Què és el pitjor de dedicar-se a la política i el millor?

TL: El pitjor és que en aquests moments hem de fer una feina doble: convèncer d’allò que fem, del model de país que volem… i a la vegada convèncer a la ciutadania que fer política és una tasca noble, desinteressada i voluntariosa per tal de millorar la vida dels nostres conciutadans. Encara a dia d’avui cal reivindicar-nos.

El millor potser és quan t’adones que pots canviar el món, fent petites coses, petits gestos, o fent noves lleis, quan pots solucionar problemes.

DC: Per què Catalunya ha de d’esdevenir un Estat independent?

TL: Perquè és la millor manera de garantir una vida digna als catalans i les catalanes, una societat del benestar de veritat, i de tenir un Estat que vetlli per nosaltres i que no ens doni l’esquena.

DC: Com t’imagines Catalunya en 10 anys?

TL: Me la imagino lliure, a Europa, entrant ja en temps tranquils i essent el referent del sud d’Europa en àmbits com l’economia, la recerca i la innovació. Serem un país seriós, responsable, solidari i atractiu.

DC: Tres motius per fer-se de Demòcrates de Catalunya?

TL: Doncs et diria que allò que ens diferencia de la resta de partits: finançament net i transparent, la participació mitjançant votació electrònica de tots els voluntaris/àries en qualsevol decisió important que prengui el partit -decisions tant internes com de posicionament extern- i  la implicació voluntària de cadascú sense que això limiti el seu dret a ser elegible i a votar en qualsevol procés de participació.

A banda d’això, el que és més interessant és que encara som un partit jove, en creixement, i que qualsevol aportació suma. Tothom que vingui a Demòcrates serà benvingut i ens permetrà créixer junts.

DC: Un referent personal?

TL: Essent infermera com sóc, doncs la Florence Nightingale, precursora de la Infermeria moderna a partir de la seva feina de voluntària a la guerra de Crimea.

Políticament parlant, en Carrasco i Formiguera. En els moments actuals hi he pensat força…

DC: Un desig?

TL: Vull una Catalunya Lliure, i que acabi el malson dels presos polítics.

DC: Quin tipus de música t’agrada escoltar?

TL: No sóc gaire experta en música ni estic gens al dia de les últimes tendències musicals, si no són del gènere infantil, ja que tinc una nena de 3 anys i un nen d’un. En qualsevol cas m’agrada moltíssim escoltar un piano, i la música en català de la meva època de joventut -Sau, Sopa, Lax’n’busto, Sangtraït, Els Pets…-. Em permet cantar moltes de les cançons que em retornen a èpoques de concerts d’estiu.

DC: Recomana’ns un llibre?

TL: “Incerta glòria”, de Joan Sales, o “Mentrestant”, de Maurici Serrahima. (L’ideal per als títols dels llibres seria sense cometes i en cursiva!!!!) M’agrada molt llegir, tot i que ara quasi bé no tinc temps…

DC: Com aconsegueixes desconnectar?

TL: He de desconnectar a la força quan estic amb la família, amb el Carles, la Marta i en Pau. Tant la Marta com en Pau obliguen a oblidar-te de la feina una estona!