Coneix el perfil més personal de Titón Laïlla, N35 per Barcelona

Sóc la Titón Laïlla. Candidata de Demòcrates de Catalunya per Barcelona, el número 35 de la llista de la coalició d’ERC-CATSÍ. Casada i amb dos fills.  Sóc llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat Ramon Llull i diplomada en Infermeria per la Universitat de Barcelona. Des del 2003 exerceixo la docència, com a professora adscrita, a l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu.

DC: Tu ets infermera de professió, què et porta a fer el salt a la política?

TL: Doncs entendre que tots hem d’implicar-nos si volem canviar el món. La política de partits és una manera, però pot haver-n’hi d’altres…. La meva opció va ser aquesta!

DC: I ara què? Què passarà el dia 22?

TL: El dia 22D estic convençuda que guanyarà el Si amb claredat, i haurem de seguir treballant per a consolidar la República que vam guanyar el dia 1 d’octubre. Això ho hem de fer amb constància i serenor, sent conscients que davant tenim un Estat que serà implacable utilitzant en contra nostra, en contra de tots els catalans, les eines que té com a Estat i les que no.

DC: Què és el pitjor de dedicar-se a la política i el millor?

TL: El pitjor és que en aquests moments hem de fer una feina doble: convèncer d’allò que fem, del model de país que volem… i a la vegada convèncer a la ciutadania que fer política és una tasca noble, desinteressada i voluntariosa per tal de millorar la vida dels nostres conciutadans. Encara a dia d’avui cal reivindicar-nos.

El millor potser és quan t’adones que pots canviar el món, fent petites coses, petits gestos, o fent noves lleis, quan pots solucionar problemes.

DC: Per què Catalunya ha de d’esdevenir un Estat independent?

TL: Perquè és la millor manera de garantir una vida digna als catalans i les catalanes, una societat del benestar de veritat, i de tenir un Estat que vetlli per nosaltres i que no ens doni l’esquena.

DC: Com t’imagines Catalunya en 10 anys?

TL: Me la imagino lliure, a Europa, entrant ja en temps tranquils i essent el referent del sud d’Europa en àmbits com l’economia, la recerca i la innovació. Serem un país seriós, responsable, solidari i atractiu.

DC: Tres motius per fer-se de Demòcrates de Catalunya?

TL: Doncs et diria que allò que ens diferencia de la resta de partits: finançament net i transparent, la participació mitjançant votació electrònica de tots els voluntaris/àries en qualsevol decisió important que prengui el partit -decisions tant internes com de posicionament extern- i  la implicació voluntària de cadascú sense que això limiti el seu dret a ser elegible i a votar en qualsevol procés de participació.

A banda d’això, el que és més interessant és que encara som un partit jove, en creixement, i que qualsevol aportació suma. Tothom que vingui a Demòcrates serà benvingut i ens permetrà créixer junts.

DC: Un referent personal?

TL: Essent infermera com sóc, doncs la Florence Nightingale, precursora de la Infermeria moderna a partir de la seva feina de voluntària a la guerra de Crimea.

Políticament parlant, en Carrasco i Formiguera. En els moments actuals hi he pensat força…

DC: Un desig?

TL: Vull una Catalunya Lliure, i que acabi el malson dels presos polítics.

DC: Quin tipus de música t’agrada escoltar?

TL: No sóc gaire experta en música ni estic gens al dia de les últimes tendències musicals, si no són del gènere infantil, ja que tinc una nena de 3 anys i un nen d’un. En qualsevol cas m’agrada moltíssim escoltar un piano, i la música en català de la meva època de joventut -Sau, Sopa, Lax’n’busto, Sangtraït, Els Pets…-. Em permet cantar moltes de les cançons que em retornen a èpoques de concerts d’estiu.

DC: Recomana’ns un llibre?

TL: “Incerta glòria”, de Joan Sales, o “Mentrestant”, de Maurici Serrahima. (L’ideal per als títols dels llibres seria sense cometes i en cursiva!!!!) M’agrada molt llegir, tot i que ara quasi bé no tinc temps…

DC: Com aconsegueixes desconnectar?

TL: He de desconnectar a la força quan estic amb la família, amb el Carles, la Marta i en Pau. Tant la Marta com en Pau obliguen a oblidar-te de la feina una estona!