Portem uns dies confinats a casa, sortint-ne només per a fer les coses imprescindibles. I ja som conscients de l’impacte tan gran que pot tenir en la vida de cadascú de nosaltres una cosa tan minúscula com un virus. 
El Covid19 és un tipus de virus –coronavirus- que es contagia per contacte amb una persona infectada a través de les petites gotes que aquesta exhala quan tus o esternuda, i que queden dipositades en les diferents superfícies. Qui està contagiat té símptomes com febre, cansament i tos seca, els quals poden complicar-se i produir problemes respiratoris més greus i, en alguns casos, la mort.

Davant d’aquesta pandèmia, les administracions de Salut Pública, els Governs i tots els estaments mundials que tenen competències per prendre decisions han de fer-ho de manera competent, coordinada i ajustada en cada moment a la situació que tenen davant.

Però, malauradament, el que aquesta pandèmia ens demostrarà és que tot això no existeix: no es pot lluitar contra l’expansió d’un virus amb l’exèrcit al carrer i els epidemiòlegs silenciats. No es pot lluitar contra un virus permetent la mobilitat de la gent i no escoltant d’altres països que, per experiència, adverteixen que cal tancar les fronteres. No podem lluitar contra un virus sense saber quantes persones estan contagiades i /o tenen símptomes, quan l’OMS recomana contínuament fer tests, tests i més tests.

En aquesta lluita hem de vèncer un virus, però també hem de vèncer la incompetència, la insolidaritat i la por.

Tenim a primera línia els millors equips sanitaris del món, que no només estan lluitant cada dia per a contenir els contagis, sinó també per a cuidar-nos a tots i totes: les persones ingressades –amb covid19 o amb altres patologies- i les que estem a casa confinades posant el nostre granet de sorra per guanyar aquesta batalla. Tenen els nostre suport i estima. Segur. Han d’estar –segur- ben orgullosos i orgulloses de la feina que fan. No en tinc cap dubte. Però recordem-los també quan hagi passat aquesta crisi –que passarà-. Llavors, també, han de tenir el nostre reconeixement.

És una crisi de salut pública però, tanmateix, necessitem i necessitarem una xarxa d’economistes, empresaris i empresàries, persones autònomes, petites i mitjanes empreses que aixequin el país quan aquesta tempesta devastadora perdi força. Serà una crisi de grans dimensions i també hi haurem d’estar a l’altura.

Ara per ara, sobretot quedeu-vos a casa i cuideu-vos. Recordeu-vos també dels que estan sols a casa i de les persones grans. Cuidem-nos!!!

Foto: Ariadna Creus. Banc d’Imatges Col·legi d’Infermeres de Barcelona