La violència sexual és un delicte greu que atempta contra la integritat, la sexualitat, la dignitat i la llibertat de la persona. No hi ha cap justificació possible, independentment de les circumstàncies en què hagi succeït l’agressió, ni l’estil de vida personal o laboral, ni el comportament, ni les relacions afectives, ni la manera de vestir,… Només hi ha un culpable en una agressió sexual: la o les persones agressores.

La violació d’una menor a Igualada ha tornat a fer saltar les alarmes respecte a les agressions sexuals al nostre país. Catalunya és la comunitat on es produeixen més agressions d’aquest tipus i augmenten les violacions grupals. En total 804 des de principis d’any i un 8,7% d’aquestes han estat violacions grupals. Una xifra que s’agreuja davant la constatació, a partir de múltiples enquestes, que només en el 10% dels casos la víctima denuncia.

Amb la voluntat de trobar l’arrel del problema i poder-hi fer front molts experts consideren que aquest augment desmesurat de les agressions sexuals es pot explicar per:

• la falta d’educació afectiva-sexual,

• pel consum de pornografia violenta per part de nois molts joves, els quals aprenen què és el sexe a partir d’aquesta pornografia, i després reprodueixen aquests models en les seves primeres relacions i augmenta la violència.

• pel patró de masculinitat hegemònica tradicional, que es transmet de pares a fills, que es perpetua i que pivota en la no demostració de vulnerabilitat per encaixar en el rol de la majoria d’homes i evitar que se’ls qüestioni o es facin associacions no desitjades amb, per exemple, una orientació sexual concreta. La conseqüència és una actitud de dominació; i, com a contrapartida, per la manca de referents de masculinitats més igualitaris, motiu pel qual el patró tradicional es manté i es multiplica en col·lectivitat.

• Pel que fa a les violències sexuals múltiples, entra en joc, el vincle que es genera en un context col·lectiu, que fa que s’associï a un sentiment de més poder.

   

És precisament la persistència en la reproducció d’estereotips en l’àmbit quotidià, laboral, educatiu, científic i mediàtic on està la base que reforça el mecanisme de subordinació i explotació. La dificultat per combatre aquests rols és la que promou certa tolerància social amb determinats comportaments que es poden localitzar en converses quotidianes i en expressions utilitzades en mitjans de comunicació i en l’àmbit educatiu.

Cal tenir present, a més, que les violències sexuals no sempre s’identifiquen com a tal quan no s’ajusten a la violència física. De vegades s’exerceix una pressió psicològica que bloqueja a les persones, situacions que s’acaben situant en la normalitat. Això té a veure amb la proximitat de les persones agressores, que en moltes ocasions poden ser familiars o amistats.

En definitiva, estem davant d’un problema de base estructural i arrel social. Tots i totes podem fer coses per fer efectiva la lluita contra aquesta xacra. Des d’educar els fills i filles en quelcom tan bàsic com el respecte per a totes les persones siguin dones, nens, nenes o del col·lectiu LGTBI, no deixant tota aquesta responsabilitat a les escoles.

Pares i mares tenen un paper primordial per transmetre aquests valors bàsics en qualsevol comunitat, el respecte a l’altre, el respecte a la diferència.

Evidentment, el sistema educatiu també hi té molt a fer, així com les administracions, especialment en els àmbits social, policial i judicial, com ara l’adequació de les penes als delictes, una major rapidesa i agilitat de la justícia i els respecte a les víctimes en els processos judicials. Ningú pot defugir la seva responsabilitat ni ha de permetre actuacions que directament o indirecta afavoreixen aquestes conductes execrables.

Com a societat ens hem de preguntar on son els límits i si és necessari marcar-los, i fer-ho des d’una perspectiva integral. No podem desenvolupar programes aïllats a la realitat quotidiana dels joves, com ara les xarxes o les músiques que escolten. Es tracta de deconstruir referents nocius i, al mateix temps, fer arribar aquesta deconstrucció a les diferents realitats socioeconòmiques i la desigualtat que arrosseguen, que impacten també directament en l’arrelament dels estereotips. I en això les famílies hi tenen molt a fer.