Demòcrates recomana el vot per als partits clarament independentistes pel 26J

Presentar-se a les eleccions espanyoles del 26J només tenia sentit, per a Demòcrates de Catalunya, si s’aconseguia conformar una llista transversal de l’independentisme amb l’objectiu de bloquejar la política espanyola fins que es desbloquegés la catalana. Un cop rebutjada la llista per Esquerra Republicana, la proposta de Demòcrates de Catalunya va ser la coalició Junts per Catalunya, una llista transversal amb independents i amb Convergència Democràtica de Catalunya, Reagrupament, Solidaritat Catalana per la Independència i MES. Convergència va fer una contraproposta de fer una coalició amb el nom “Convergència i Demòcrates” amb la repetició de la llista de Democràcia i Llibertat. Malgrat estar agraïts a Convergència per la seva proposta, Demòcrates considera que això no és transversalitat i unitat i per aquest motiu la va rebutjar. Un cop constatat que l’acord no era possible, Demòcrates va decidir no concórrer a les eleccions del 26J.

En paraules de Toni Castellà “seguint una lògica partidista, el normal hagués estat cridar a l’abstenció, però a Demòcrates no volem que cap vot independentista es quedi pel camí”. En aquesta línia, en el passat Consell Nacional celebrat el dissabte, es va acordar que Demòcrates de Catalunya recomanés el vot per Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana com a partits del sí a la independència i que conformen la llista al Parlament de Junts pel Sí.

Referèndum unilateral d’independència

Malgrat haver obtingut un mandat independentista molt el clar el passat 27S, s’ha constatat la dificultat que va suposar formar govern, aprovar els actuals pressupostos així com definir exactament en què ha de consistir el procés constituent. En aquest sentit, Demòcrates de Catalunya proposa reunir, després del 26J, la mesa de partits i entitats per donar un cop de lideratge i anunciar que replantegem el full de ruta proposat fins ara. La idea és impulsar un referèndum unilateral d’independència, un instrument clar i indiscutible per declarar l’Estat català. Segons Castellà “el referèndum ha de tenir una pregunta clara i diàfana de Sí/No a la independència sense terceres vies que en dilueixin el missatge”.

El més desitjable seria aconseguir un referèndum acordat amb l’Estat, però el procés a Catalunya no pot estar esperant aquest acord que no arriba. La diferència principal amb el passat 9N és que en aquesta ocasió és té la legitimitat d’una majoria absoluta independentista al Parlament per convocar el referèndum. Fer el referèndum abans o després de les eleccions constituents es pot discutir, però seria preferible fer-ho després, ja que haurà estat possible desenvolupar les lleis de desconnexió, les estructures d’estat i la constitució. En aquesta línia Castellà ha declarat que “és urgent recuperar la línia d’unitat d’acció al Parlament”.