Ser-hi sobiranament, ser-hi com a Estat català independent.

Europa, malgrat tots els “però”, és encara un referent en democràcia, en matèria de reconeixement dels drets i de les llibertats individuals, de progrés i de justícia.

Ambicionem ser lliures. Demòcrates commemora el Dia d’Europa. #EuropeDay

Avui 9 de maig, Dia d’Europa, compartim amb tu l’article d’opinió de l’Eulàlia Pascual i Lagunas, portaveu d’internacional de Demòcrates.

“El rapte d’Europa: la Unió Europea en les seves hores més baixes“

A diferència d’Espanya, sempre tancada en sí mateixa i en el «Que piensen ellos», -potser perquè Europa sempre ha estat un mirall en el que no els agradava veure-s’hi reflectits-, Catalunya, en canvi, sempre ha estat històricament un país obert a Europa, a la seva cultura, als seus valors, tal vegada perquè a l’Edat Mitjana va formar part de l’imperi carolingi i aquesta herència està inscrita en el seu ADN. 

Demòcrates de Catalunya com a partit català independentista sempre ha estat europeista i com molts independentistes ha esperat d ́Europa un suport pels legítims objectius d’esdevenir un nou Estat europeu atès que, com ja he esmentat, Catalunya té incorporats des de fa segles els valors del progrés humà i polític que ha estat el motor del continent europeu. Per aquest suport no ha arribat i això ha comportat un rebuig justificat però alhora injust.

Crec que es important dissociar el significat del concepte polític i el conjunt de valors que van culminar amb la institucionalització del projecte europeu de la mediocritat, incompetència i pobríssima vocació europeista dels actuals dirigents de les institucions europees.

Europa com a concepte polític ha estat i encara és un referent en democràcia, en matèria de reconeixement dels drets i de les llibertats individuals, de progrés i de justícia. Recordem com han estat els tribunals europeus els que han evidenciat l’arbitrarietat de la justícia espanyola. Recordem com és a Europa on es cristal·litza la defensa dels drets dels animals, on la igualtat entre homes i dones ha estat una prioritat, on la defensa dels consumidors es més activa. Europa és ara mateix la que legisla contra els abusos dels gegants d ́internet per protegir la intimitat i l’honor de les persones. Aquesta Europa existeix i l’hem de reivindicar i defensar.

M’he referit al mite del rapte d’Europa perquè em sembla un símil del que està passant ara mateix. Zeus seduït per la bellesa d’ Europa es converteix en un toro bell i manso i ella, enganyada per aquesta aparença inofensiva, li puja al damunt, moment en que ell la rapta. L‘empeny amb el que països com la Xina, Rússia, o altres intenten imposar-se o l’ afany de tants dissortats éssers humans, migrants o refugiats intenten arribar-hi demostra que Europa continua sent un ideal.

Els primers enemics del projecte europeu son els propis càrrecs i funcionaris. Resulta preocupant la mediocritat i manca de fermesa que evidencien les institucions europees. Tot i així la resposta davant la invasió d’Ucraïna ha estat, si més no, bastant immediata i contundent. Com tot en la geopolítica imperen els interessos més pragmàtics.

Un altre problema europeu es la consolidació cada cop més preocupant de moviments d’extrema dreta. Pensem en les darreres eleccions franceses. Aquest ressorgiment de partits clarament neofeixistes ens hauria de fer reflexionar sobre la superficialitat del discurs de les esquerres europees. Tornant a França com exemple, la davallada del partit socialista, històricament capdavanter, és un reflex de la feblesa de certs discursos que no son capaços d‘afrontar reptes com la radicalització dels migrants islamistes ni l’esfondrament de la capacitat econòmica de les classes mitjanes.

El Brexit i el recent acord dels socialistes francesos amb el partit de Melenchon i discursos clarament anti-europeistes és una llum vermella que no podem ignorar.

Els catalans malgrat tot hem de seguir confiant en Europa i mirant cap a fora de les nostres fronteres perquè es allí on està el nostre futur. Però la lluita per la nostra alliberació nacional és responsabilitat nostra. No podem esperar que ens alliberin des de fora quan nosaltres mateixos no som capaços d ́arribar fins al final. El països bàltics van lluitar, i es va arriscar, units i disposats a tot.