El diputat i portaveu polític de Demòcrates Antoni Castellà va participar el cap de setmana passat al seminari “Acció republicana exterior. Què va passar a l’octubre? I ara què?”, organitzat per l’ANC England i amb el suport del Centre for Catalan Studies, i celebrat a la Universitat Queen Mary de Londres.

En el debat, on també van participar la consellera Clara Ponsatí, des d’Escòcia, i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzié, a més de tècnics de diverses delegacions catalanes a l’exterior cessats pel 155, es van anar desgranant les diferents opinions respecte què va fallar i què no durant l’octubre de l’any passat.

“Els grans partits independentistes feien dues partides alhora: una en termes de control del poder merament autonòmic, i una altra, en termes de pols a l’estat per exercir el dret a l’autodeterminació. I mantenir aquestes dues partides alhora és impossible. L’èxit de l’1 d’octubre és un èxit col·lectiu de polítics, institucions i, sobretot, de la societat i el poble de Catalunya. L’estat espanyol el dia 1 d’octubre va fer fallida a Catalunya, però aquí acabava el full de ruta del govern. Crec que no havia una estratègia consensuada per al moment posterior”, va afegir el diputat demòcrata en la seva intervenció a la capital britànica.

Castellà va afirmar: “Calia proclamar la independència el dia 3 d’octubre, que era quan tot l’avantatge aconseguit el dia 1 estava intacte. Es va decidir no fer-ho, es va decidir no presentar-se al camp de batalla, i a partir de llavors tot el que va passar el dia 10 i el dia 27 ja era indiferent. Ara cal que ens posem tots d’acord en què és el que cal fer ara. I a mi em sembla que ara cal tornar a generar un altre 3 d’octubre i, aquesta vegada sí, anar a totes i guanyar-lo. En perspectiva històrica, estem en un dels millors moments: en tres cents anys ara és la primera vegada que l’Estat Espanyol no pot treure l’exèrcit al carrer, i a més, hi ha un cert acord transversal entre les diferents sensibilitats polítiques catalanes, potser no prou travat, però és sòlid i existeix.”

Recupera la intervenció del Toni Castellà a: