Sóc l’Antoni Castellà, però majoritàriament em diuen Toni. Candidat de Demòcrates de Catalunya per Barcelona, el número 15 a la llista de la coalició d’ERC-CATSÍ. Casat i amb dues filles. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i Màster en Administració i Direcció d’Empreses (MBA) per ESADE. Actualment sóc portaveu de Demòcrates de Catalunya.

DC: La teva trajectòria en un inici va anar lligada a l’àmbit privat, què és el que et va fer passar a l’àmbit públic?

TC: La possibilitat, l’any 1999, de representar als ciutadans de Catalunya en el nostre Parlament.

DC: I ara què? Què passarà el dia 22?

A curt la violència sempre guanya, a mig i llarg termini la democràcia i la voluntat del poble s’imposa. Hem de Guanyar les eleccions del 21D, recuperar el control de les institucions, mantenir el pols de la ciutadania al carrer, incrementar complicitats internacionals i desenvolupar eines per tenir el control efectiu del territori.

DC: Què creus que li falta a la política i què creus que li sobra?

TC: Falta implicació vocacional i sobra parlar sense dir res.

DC: Per què Catalunya ha de d’esdevenir un Estat independent?

TC: Per garantir el benestar futur dels seus ciutadans.

DC: Com t’imagines Catalunya en 10 anys?

TC: Un país ric i equitatiu i profundament democràtic.

DC: Tres motius per fer-se de Demòcrates de Catalunya?

TC: Fraternitat, justícia social i nació plena.

DC: Un referent personal?

TC: Manuel Carrasco i Formiguera.

DC: Un desig?

TC: Fraternitat universal.

DC: Quin tipus de música t’agrada escoltar?

TC: De tot i bo (Somriu). Clàssica i heavy metal.

DC: Recomana’ns un llibre?

TC: “El pèndul de Foucault”, d’Umberto Eco.

DC: Practiques esport? Quin?

TC: Sí. Esquí, submarinisme i muntanya.