El diari La Mañana va publicar diumenge una extensa entrevista al diputat i portaveu de Demòcrates de Catalunya Toni Castellà. Volem oferir-te seguidament les declaracions més destacades de l’entrevista:

P. Què cal per eixamplar la base del sobiranisme i facilitar així una majoria prou sòlida que propiciï la independència de facto?

TC. Jo discrepo d’un plantejament que ara és majoritari. Eixamplar la majoria social és un instrument, no és majoritari. Algú pensa que si haguéssim tingut una majoria més àmplia, l’Estat espanyol ho hauria acceptat? No, ni amb el 90%. Eixamplar és condició necessària, però no suficient, i per aconseguir-ho és absolutament necessari explicar que, en esdevenir República, és amb l’objectiu de la millora personal col·lectiva, el bé comú, no és un caprici. I el procés constituent pot ser un bon instrument per explicar exactament quins són els avantatges de ser una República en valors, en benestar, en polítiques socials, en millores econòmiques. No ho hem fet fins ara? Sí que ho hem fet, però hi ha hagut massa soroll amb l’enfrontament directe amb l’Estat espanyol.

P. Si Demòcrates de Catalunya tingués la paella pel mànec, quina seria la seva estratègia?

TC. En el seu moment vàrem tenir un debat intern i el nostre full de ruta que plantegem a la resta de formacions és, primer, recuperar les institucions catalanes com a instruments; segon, aprofundir en la internacionalització del procés català; tercer, mantenir la tensió popular al carrer -i això probablement, a través del procés constituent-, i quart i últim, desenvolupar les fines necessàries per execrar el control del territori. Catalunya, avui, és un territori en conflicte i un territori en litigi.

P. Si vostè s’hagués trobat amb la disjuntiva d’haver d’escollir entre presó i exili, què hauria triat?

TC. (pensa) És una pregunta difícil de contestar perquè, jo, el que hauria triat hauria estat proclamar la República el 3 d’octubre, complint la llei de les 48 hores de l’1 d’octubre i fent una crida a la resistència. Ara estem en un escenari que no comparteixo.

Pots trobar l’entrevista íntegra a www.lamanyana.cat