Compartim amb tu l’article “La via unilateral” del portaveu i diputat de Demòcrates, Toni Castellà, publicat avui a El Punt Avui. Gaudeix de la lectura. Lleials 1-O!
La via unilateral
L’1 d’octubre de 2017 l’Estat Espanyol va fer fallida en territori català i no va poder aturar el referèndum, malgrat utilitzar la força de la violència contra la ciutadania.
El 3 d’octubre la gent va sortir massivament al carrer, però les institucions catalanes no hi varen ser, posposant la declaració d’independència al dia 27, pensant que podia haver-hi un marge de negociació.
Però les revolucions no es fan en diferit. Les revolucions es consoliden o s’esclafen en les primeres hores.
L’Estat Espanyol va decidir esclafar-la. Portem tres anys de terra cremada a costa de violar drets humans, civils i democràtics. Assumint el cost reputacional que li pot comportar.
La política repressiva indiscriminada de l’Estat Espanyol respon a la plena consciència que l’1 d’octubre existia una majoria social disposada a assumir els costos d’un procés de secessió no pactat.
Tant li fa, estar en mig d’una pandèmia. La prioritat de preservar la unidad territorial, passa per sobre de tot i de tothom.
L’estratègia d’alguns d’evitar la confrontació, tot esperant un procés de diàleg amb l’Estat que reconegui el fet Nacional Català, ha tingut efectes nefastos pel procés d’independència, i els que la defensem.
Abaixar el cap, tot mantenint l’objectiu de la independència, només ha incentivat l’Estat a incrementar el nivell de repressió per aconseguir, precisament, la renúncia definitiva de l’objectiu.
Podem constatar que l’estratègia del diàleg sense confrontació, mantinguda durant tres anys, ha fracassat, i malgrat l’evidència, hi ha un corrent dins l’independentisme, que per tapar aquest fracàs, desenvolupa un discurs en forma de pluja fina que intenta deslegitimar el referèndum de l’1 d’octubre, i titlla als que defensem que s’ha de complir amb la paraula donada a la ciutadania, de radicals o utòpics. Un discurs que apel·la a la necessitat de ser més, o que la via unilateral va fracassar, quan és precisament en els moments de confrontació que l’independentisme creix i la via unilateral és la que no s’ha provat encara.