Enguany la commemoració de l’1 de maig, Dia Internacional del Treball, té una connotació especial atès que estem a les portes de la celebració del Referèndum per a la Independència de Catalunya. Estem davant de la possibilitat de construir un Estat nou per a Catalunya.

Aquesta no hauria de ser una reivindicació, només, d’aquells que sempre hem volgut viure en una Catalunya independent. Aquesta hauria de ser, també, la reivindicació de tots aquells que defensen, honestament, un canvi radical en el nostre sistema de relacions laborals i de model productiu que faci compatible uns salaris dignes que fomentin la competitivitat de les empreses a través del valor afegit, de la recerca i de la innovació, garantint, al mateix temps, l’educació i la formació, la igualtat efectiva, la plena ocupació i de qualitat en el marc de la cultura de la negociació i del pacte.

Per a Demòcrates de Catalunya aquesta és una qüestió clau per a la defensa d’un nou Estat. No tindria cap sentit una Catalunya independent amb els mateixos defectes i vicis que actualment afecten el nostre mercat de treball. Defensem la independència per a construir un país socialment just, que entre d’altres aspectes passa per l’existència d’un model econòmic basat en l’economia social de mercat, i una societat que, en el seu conjunt, no accepti les immoralitats que ens envolten en forma de desequilibris i de misèria econòmica i social; que consideri indigna i immoral aquella riquesa material obtinguda a costa de la dignitat de les persones i de la sostenibilitat del medi ambient, tant aquí com arreu.

Després de segles de convivència dins l’Estat espanyol hem arribat al convenciment que la millora dels drets laborals de tots els treballadors, assalariats i autònoms, i també de la productivitat i responsabilitat social de les nostres empreses no s’aconseguirà mai en aquest marc on es prioritza la competitivitat a través dels salaris baixos o l’escassa inversió en recerca i innovació i on es rescaten abans als bancs que a les persones i a les petites i mitjanes empreses.

Només en un Estat nou podem garantir un model de creixement diversificat, on la indústria recuperi el protagonisme que no hauria d’haver perdut, que ofereixi oportunitats de feina reals i on l’objectiu sigui la plena ocupació i no només reduir l’atur.

Només en un Estat nou podem aconseguir situar el salari mínim interprofessional en 1.000€ que actuï com a fre dels salaris baixos i estimuli la competitivitat de l’economia, assolint d’una vegada la igualtat d’oportunitats, la no discriminació, la desaparició de la bretxa salarial i dels sostres de vidre, la flexibilitat en el temps de treball, la conciliació de la vida personal i professional i la racionalització dels horaris.

Només en un Estat nou podrem potenciar el nostre model de relacions laborals basat en el diàleg, l’acord i la resolució extrajudicial dels conflictes entre els treballadors i empresaris i/o entre els seus representants que potenciïn entorns de treball segurs i saludables, compatibles amb la productivitat i el creixement de les empreses.

Només en un Estat nou Catalunya podrà continuar sent un país d’emprenedors, un país on també es potencia l’economia social.

En definitiva, la defensa dels drets laborals i socials, la construcció d’una economia basada en el coneixement passa avui necessàriament per votar SÍ al referèndum per la independència de Catalunya. Tenim les persones, tenim les empreses, tenim el nostre esperit emprenedor, la nostra recerca, el coneixement, la innovació, i una gran capacitat de treball i superació personal i col·lectiva i la ferma voluntat de viure en un país socialment just i econòmicament pròsper, però per fer-ho possible ens cal poder decidir per nosaltres mateixos, ens cal disposar d’un Estat nou, nostre, que estigui al servei de les persones, de la comunitat.

No podem desaprofitar aquesta oportunitat única. Aquest 1 de maig, Dia Internacional del Treball, defensar els drets dels treballadors suposa votar Sí a la Independència de Catalunya.