Torna el 8 de Març i, com cada any, ens omplim de bons desitjos de fer factible la igualtat efectiva entre els homes i les dones. Com a molt, les activitats i les intencions ens mantenen fermes al llarg d’una setmana, després tornem a la normalitat del nostre dia a dia.
Amb això no volem pas dir que no s’hi hagin assolit avenços importants, sinó que encara som lluny de la igualtat efectiva, que aquests avenços són molt desiguals entre els diferents països i que, fins i tot, en alguns casos, podem afirmar que han anat enrere, com ara a l’Afganistan.
En aquesta data és positiu que ens enorgullim de les fites aconseguides, però també, especialment, que determinem el reptes pendents i que planifiquem les accions que ens cal dur a terme per a erradicar totes les formes de discriminació contra les dones i les nenes que persisteixen a la nostra societat.
Els efectes més desastrosos de la COVID-19 en el mercat de treball es van mitigant. Recordem que, en l’àmbit laboral, les dones van ser qui més van patir aquesta crisi quant a la pèrdua de l’ocupació o l’afectació d’expedients de regulació temporal d’ocupació. En el darrer any, a Catalunya, l’atur de les dones s’ha reduït (hi ha 60.500 aturades menys), mentre que l’ocupació femenina ha augmentat en 90.600 dones.
Tanmateix, la taxa d’atur femenina és 2,6 punts percentuals major que la masculina i, pel que fa a la taxa d’ocupació, aquest diferencial s’eleva als 6,5 punts percentuals. La taxa de temporalitat de les dones és del 22,6% (17,7%, la dels homes) i la de treball a temps parcial, del 19,1% (5,6%, en el cas dels homes). Finalment, la bretxa salarial de gènere no ajustada, en guany anual, se situa en el 20,6%.
També trobem desigualtats en la presència de les dones en càrrecs directius, especialment en el sector privat, però també en el sector públic, i en altres àmbits de la nostra societat.
Davant les desigualtats, les discriminacions i les violències que pateixen les dones, hi ha tres canvis imprescindibles i que no podem ajornar més. El primer, el paper actiu que han d’adoptar els homes per tal d’identificar i rebutjar els estereotips, les actituds i els comportaments masclistes propis i dels seus entorns laborals, familiars o d’amistats, assumint, també, la responsabilitat que els pertoca en el treball domèstic i de cures.
El segon, la implicació de les dones, que, a més d’empoderar-se, han de deixar de perpetuar costums i estereotips, especialment en l’àmbit familiar. Res no canviarà de manera substancial si en el àmbits familiars es continuen educant fills i filles diferenciadament, amb drets i deures diferents.
I el tercer, el rol de les institucions públiques, mitjançant polítiques transversals, interseccionals i globals que impliquin tots els nivells i àmbits d’actuació dels poders públics, incloent-hi els pressupostos públics, i que impulsin una veritable transformació, que fomentin una nova forma de fer política, més democràtica, més participativa i més inclusiva, i que ajudin a combatre el creixement del feixisme i la intolerància.
Demòcrates de Catalunya se suma als actes convocats per diversos col·lectius feministes i dona suport a la campanya institucional de la Generalitat de Catalunya amb el lema Cap a una normalitat feminista; així com a la campanya empresa internacionalment per l’ONU amb el lema Gender equality today for a sustainable tomorrow.
Volem acabar aquest manifest referint-nos a la situació d’Ucraïna. Demòcrates de Catalunya està al costat de tota la població que està patint l’atac indiscriminat i cruel infligit per la Rússia de Putin, alhora que exigim l’aturada d’aquesta agressió militar, el respecte a la vida i la resolució del conflicte per la via diplomàtica, des del respecte al dret internacional i al dret a l’autodeterminació dels pobles. Apostem per la vida, per una vida digna per a tothom, i això comporta afirmar, amb tota rotunditat, que la pau, la democràcia i el respecte dels drets humans són innegociables, com a condicions sine qua non que són perquè dones i homes, a Catalunya i arreu, puguem créixer individualment i col·lectivament.