El dia 9 d’abril de 1938, a Burgos, capital de l’Espanya sublevada, executaven en Manuel Carrasco i Formiguera, polític i advocat mercantilista, home compromès amb Catalunya que, per la defensa perseverant dels seus postulats catalanistes, ja havia sofert en la seva pròpia carn la repressió sota forma de presó, confinament…

Els franquistes afusellaven una persona de quaranta-vuit anys, un pare de família, un demòcrata amb fortes conviccions cristianes, un home honest que, al llarg de la seva vida, havia assumit diverses funcions i responsabilitats públiques, i també participat en diversos partits polítics, sempre des de la seva coherència i integritat vitals, que incomodaven.

No eren temps gens fàcils i Manuel Carrasco i Formiguera va haver de prendre decisions arriscades, la darrera de les quals es demostraria fatal: desplaçar-se a l’Euskadi encara republicana per treballar-hi al servei de la Govern català, atès que a Catalunya estava amenaçat i perseguit per radicals incontrolats als quals feia molta nosa un líder carismàtic d’una UDC alhora catòlica i fidel a la Generalitat.

Perquè precisament en un desplaçament en vaixell mercant a Bilbao, amb la seva família, Carrasco i Formiguera fou capturat pels ‘nacionals’ i traslladat al penal de Burgos. I, després d’un judici sumaríssim, fou condemnat a mort. No va haver-hi clemència, ni possibilitat d’intercanviar-lo amb altres presoners, perquè els feixistes no podien perdonar la defensa vehement dels nostres drets com a nació, de la democràcia, de la independència de Catalunya que havien marcat el dir i el fer de Manuel Carrasco i Formiguera. Ni tampoc que un catòlic català desmuntés l’aparell propagandístic de la seva ‘Creuada nacional’.

Fa 83 anys, de matinada, assassinaven en Manuel Carrasco i Formiguera, que havia estat regidor de l’Ajuntament de BCN, havia format part del govern presidit per Francesc Macià i havia continuat com a conseller en el primer govern de la Generalitat, a més d’haver estat diputat a les Corts constituents de la República. Treien la vida, prematurament, i criminalment, a un altre patriota català, mentre les tropes franquistes llençaven una ofensiva militar sobre Lleida, entrant en terra catalana.

Ens volíem i ens volen abatuts, extingits, com el cos fulminat de Carrasco i Formiguera aquell matí d’abril. Però no van vèncer, malgrat tot: el van trobar sempre, també en aquelles hores fatídiques, dret i ferm, alçat insubornablement per uns ideals de llibertat i de plenitud per al nostre país. I així ens han de trobar a nosaltres, esperonats pel seu testimoni vital i pel seu sacrifici.

Visca Catalunya lliure!

Assumpció Lailla

Antoni Castellà

Núria de Gispert

Portaveus polítics

Demòcrates de Catalunya