El Govern va aprovar dimarts el Projecte de llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió social, que fixa instruments alternatius per donar resposta als punts de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica que van ser suspesos pel Tribunal Constitucional el 24 de maig.

“No volem que els ciutadans més vulnerables quedin mancats d’una llei a causa de la insensibilitat d’un Govern de l’Estat en funcions que va dur la llei al Tribunal Constitucional” afirma el demòcrata Carles Sala, secretari d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, fa pocs dies Sala afirmava, arran de l’aixecament per part del TC de la suspensió de l’impost de pisos buits, “amb la recaptació de l’impost, seguirem adquirint habitatges per destinar-los a polítiques socials i ampliar-ne el parc públic”.

El text aprovat pel Govern, que ha estat redactat amb la participació del Consell de l’Advocacia de Catalunya, entre d’altres, dóna a les administracions eines per incrementar els habitatges del parc públic i per evitar desnonaments a través de mesures per a ajudar les famílies amb sobreendeutament i per a reallotjar en lloguer social persones en risc de perdre l’habitatge.

Entre els principals punts de la Llei 24/2015 recorreguts, i suspesos després pel Tribunal Constitucional, hi destaquen la cessió temporal obligatòria dels pisos buits d’entitats financeres per destinar-los a lloguer social; l’obligació per part de les entitats financeres i dels grans tenidors d’habitatges d’oferir un lloguer social a les persones que estiguin a punt de ser desnonades; i el procediment de mediació en cas de sobreendeutament.

Així, el nou text substitueix la cessió temporal obligatòria d’habitatges previst a la Llei 24/2015, per l’expropiació de l’ús temporal dels habitatges; proposa com a alternativa al lloguer social obligatori un sistema de reallotjament de les famílies amb lloguer social; i recupera la mediació a través del Codi de consum.

Una de les prioritats de les polítiques públiques d’habitatge és la mobilització del parc d’habitatges buits. En aquesta línia, un dels instruments previstos al projecte de llei és l’expropiació temporal de l’ús dels habitatges buits d’entitats financeres, que permetrà donar-los un ús social en un període d’entre 4 i 10 anys, emparant-se en la llei d’expropiació. El cost de la rehabilitació de l’habitatge serà a càrrec de l’entitat bancària, fet que permetrà compensar el cost de l’expropiació. Hauran de ser pisos inscrits en el Registre d’habitatges buits o situats en municipis amb necessitats d’habitatge social.

La nova llei també incorpora l’obligació de reallotjament de les persones en risc d’exclusió social per pèrdua d’habitatge, una mesura que servirà per evitar desnonaments. Així, es fixarà un sistema transitori perquè, per un període de tres anys ampliables a tres més, les entitats bancàries ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades.

Pel que fa als processos de mediació entre famílies amb sobreendeutament i entitats financeres, el nou text preveu la creació de comissions a tot el territori, formades per representants del Govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que analitzaran els casos de sobreendeutament i elaboraran plans integrals per solucionar-los. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE).

Una altra de les novetats de la llei és que s’amplia el nombre de municipis on el Govern té acreditat que hi ha alta demanda d’habitatge social, i es passa dels 72 municipis previstos fins ara, als 234 de la nova normativa. Aquesta ampliació donarà eines a més municipis per poder intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió social, així com més capacitat per augmentar el parc públic a través del dret de tanteig i retracte. Igualment, es podran mobilitzar més pisos buits d’entitats financeres i grans empreses ja que l’impost sobre pisos buits serà d’aplicació a les 234 poblacions.

El text ha estat elaborat el grup de treball constituït per representants de la Generalitat, d’entitats municipalistes, del Consell de l’Advocacia Catalana, de l’Ajuntament de Barcelona i dels promotors de la ILP d’habitatge. El Govern entrarà la llei al Parlament de Catalunya amb l’objectiu que es pugui aprovar aquest mateix mes d’octubre.

Aquesta llei és fruit de les dues cimeres d’habitatge convocades els dies 3 de maig i 29 juliol de 2016 per defensar la Llei 24/2015 davant el recurs del Govern espanyol.