El dirigent de Demòcrates defensa en aquesta entrevista ‘recuperar les institucions autonòmiques però no pas per fer autonomisme’
Antoni Castellà, dirigent de Demòcrates, ha sortit en plena recta final de la investidura advertint que el seu partit consultarà amb les bases el candidat que proposi Carles Puigdemont. El calendari s’acaba, però Castellà diu que hi ha temps. Demòcrates forma part del grup d’ERC, perquè es van presentar en coalició a les eleccions, però té dos diputats que són imprescindibles per a la majoria independentista, sobretot sabent que la CUP no votarà el candidat que es proposi. Més enllà del nom, Castellà també esmenta línies de la nova legislatura que no acaben de coincidir amb les dels seus socis de majoria:
—El Tribunal Constitucional ha suspès la reforma de la llei de Presidència i, per tant, s’ha tancat definitivament la porta a la investidura de Puigdemont.
—De la manera que l’ha presentada Junts per Catalunya, sí. Hi havia dues possibilitats. La primera era fer un torcebraç de desobediència per a respectar qui havia guanyat les eleccions i proposar Puigdemont, aguantar la posició i probablement anar a unes noves eleccions. Com que Puigdemont mateix ho ha descartat, la segona situació és aprovar la llei i, una vegada suspesa, proposar un pla D amb un altre candidat. Ha estat bé fer la llei, perquè ha evidenciat que l’estat no ha acceptat mai el resultat del 21 de desembre.
—Demòcrates era partidari de fer un torcebraç i desobeir?
—Nosaltres hauríem proclamat la independència el 3 d’octubre. L’1 d’octubre va ser un procés d’autodeterminació en el qual l’estat espanyol va fer fallida en territori català. Teníem tots els instruments per a proclamar la República el 3 d’octubre i defensar-la pacíficament, però no es va fer.
—Va ser el govern que va decidir de no proclamar-la fins al dia 27 d’octubre.
—Un procés d’insurrecció com el de l’1-O s’ha de mirar de guanyar durant les primeres 24 hores o s’ha d’esclafar per part de l’estat, que és el que va fer quan va treure el rei. Una vegada perduda aquesta batalla, hem de provar de rearmar-nos per tornar a un 3 d’octubre. Hi pot haver discussió dins l’independentisme de com es fa, això, però en un estat com l’espanyol, que algú m’expliqui com s’arriba a la independència sense desobediència. Ha d’acabar així.