El diputat i portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, ha estat el convidat d’avui al debat amb els subscriptors de VilaWeb. Castellà ha parlat de l’actualitat política del país en un debat moderat pel director del diari, Vicent Partal, i en què s’ha abordat la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, i la proposta dels partits independentistes per a les pròximes eleccions, a més de l’estratègia a seguir per a arribar a la independència. Castellà també ha parlat de la repressió, de l’octubre del 2017 i les dificultats dels partits per a posar-se d’acord sobre què cal fer per a donar continuïtat al mandat de l’1-O.

Sobre la inhabilitació del president Torra

‘Això que ha passat amb la inhabilitació és una obvietat, és un capítol més dels mecanismes de repressió de l’estat. No és un fet aïllat. No és la pancarta. Al president Torra no l’inhabiliten per posar la pancarta o treure-la.’

‘L’estat espanyol ens diu: “Sou irrellevants, no sou un subjecte polític i, per tant, tenim tota la capacitat de fer allò que convingui. És igual si conculquem drets”.’

‘La resposta política contundent a la inhabilitació del president Torra és convertir aquestes eleccions en una sortida al mandat de l’1-O.’

Sobre les eleccions

‘Hauríem d’explicar clarament per a què serveixen aquestes eleccions. Si són unes eleccions autonòmiques com si no hagués passat res, serà un error gravíssim.’

‘És necessari crear un front comú, com més ampli millor, que proposi la via unilateral. Si això no és possible, Demòcrates concorrerem sols en aquestes eleccions.’

‘Arribar al 50% dels vots independentistes és molt rellevant, però si aquest és l’objectiu en si mateix, no té cap sentit. Pot ser un instrument, però mai un objectiu. Hem de definir: 50% per a fer què?’

‘No ens podem confondre. El plebiscit no és sobre l’1-O. Va ser un referèndum, això seria prendre el pèl a la gent. El referèndum ja el vam fer, i va guanyar el sí.’

‘En unes eleccions d’aquest tipus, el front de ruptura hauria d’explicar explícitament que cal que hi hagi una majoria al parlament que aixequi la suspensió de la declaració d’independència, un govern que doni les instruccions corresponents per a l’exercici del control del territori, i si això és així, correspon de fer una crida a la ciutadania a la resistència al carrer. Seria un 3 d’octubre i un 4, un 5, un 6 i un 7, mantingut en el temps. Certes complicitats en termes de geopolítica i tot plegat, provocar un desbordament democràtic de l’estat espanyol i anar al trencament absolut, a la ruptura absoluta. Si això té l’aval de la majoria de la ciutadania, és possible fer-ho avançar.’

‘El plantejament estratègic d’intentar ser molts i que Europa reaccioni és un error. Quin incentiu té Europa per a salvar els catalans si no som capaços ni de reconèixer-nos a nosaltres mateixos?’

‘Si no ens posem d’acord en l’estratègia, sí que ens hauríem de posar d’acord que l’estratègia que guanyi ha de ser la que segueixi l’independentisme. Sigui quina sigui.’

Sobre l’estratègia de l’independentisme

‘Massa vegades es prenen decisions sense un objectiu concret. Això no té sentit. Exactament igual que el Tsunami. Va treure la gent al carrer, i la gent, com sempre, va reaccionar. Aquest va ser el drama del Tsunami, no explicar des del principi quin era l’objectiu. Tothom intuïa objectius diferents. Crec que això no ens ho podem permetre més’.

‘L’autonomisme és una paret respecte de l’independentisme. Si exerceixo el poder de la Generalitat amb l’objectiu d’acabar el procés de confrontació i esdevenir república, aleshores l’autonomia serveix. Però si exerceixo l’autonomisme, aleshores és una marxa enrere i un bloqueig absolut de l’independentisme.’

‘El drama és que en l’independentisme no ens posem d’acord amb quina és la millor estratègia per a donar sortida a l’1-O.’

‘És una idea naïf pensar que l’estat espanyol negociarà quan no hi ha cap instrument de coacció en el procés de negociació. Probablement, després d’un procés de trencament i confrontació, sí que es pot esdevenir una taula de negociació de debò, amb intervenció internacional.’

‘Si volem ser mínimament escoltats, s’ha de generar un conflicte en què, amb la situació d’inestabilitat al sud d’Europa, sigui més positiu l’incentiu d’intervenir-hi que no pas esperar que es descontroli tot. No podem esperar que hi hagi una intervenció per què sí.’

‘Algú pensa que si arribem al 70% dels vots, l’estat espanyol s’aixecarà al matí i proposarà un referèndum? Al revés, si arribem al 70%, la repressió serà encara més forta, perquè la preocupació serà més elevada.’

‘Em costa molt entendre alguna al·lèrgia que suscita el Consell per la República. Puc entendre el plantejament d’ERC, i l’ha fet en públic. Per preservar el Consell per la República, hi ha el risc que sigui utilitzat de manera partidista. Això es garanteix amb el fet que totes les formacions polítiques hi som representades, i això és equilibrat en sí mateix.’

Sobre l’octubre del 2017

‘Si l’1-O no haguéssim estat a punt, l’actitud de l’estat espanyol no hauria estat aquesta. La repressió, molt intensa, de l’estat és la mostra que aquell era el camí a seguir. Quina actitud de macrorepressió hi ha després del 9-N? No la hi podem comparar en absolut. La sensació de l’estat espanyol és que allò no era un risc, un procés de secessió real. L’1-O, sí. Hem de donar resposta a l’1-O, no hi ha cap més sortida.’

‘Probablement el 3 d’octubre ens va faltar un procés d’insubmissió col·lectiva. No solament de la ciutadania. Ciutadania i institucions. Si les institucions estan disposades a prendre aquesta decisió, i tant que les necessites.’

‘Vam fer el ridícul [en actes previs al 27 d’octubre]. Vam fer una aproximació d’allò que havia de passar a partir del 27 que no va passar. Els motius poden ser molt complexos i tot es pot arribar a entendre. Vaig dir allò perquè no formava part de l’estat major, i ens comunicàvem què podíem dir. Puc defensar on sigui que no em vaig inventar res.’

‘Va ser un error no declarar la independència el dia 3. Tots hem d’assumir errors, la nostra part de responsabilitat.’

Font: Vilaweb