A 34 dies de la victòria del Sí, els grups parlamentaris de Junts pel Sí les CUP van registrar ahir, al Parlament de Catalunya, la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República que es convertirà en la norma suprema de l’ordenament català quan guanyi el Sí en el referèndum. La Llei defineix l’estructura dels sistema jurídic del nou estat, estableix la doble nacionalitat i la cooficialitat del castellà i s’aprovarà abans de l’1 d’octubre.

Accedeix al text íntegre de la Llei

Quins són aquells aspectes destecables de la Llei?

1. Llei de Transitorietat i Fundacional de la República

És el marc jurídic que aprovarà el Parlament de Catalunya abans de l’1 d’octubre per fer efectiu el procés constituent en cas que guanyi el ‘sí’ en el referèndum. Segons la llei, Catalunya es constituirà en una República de Dret, democràtica i social. Mentre no sigui aprovada la Constitució de la República, la llei serà la norma suprema de l’ordenament jurídic català.

2. El procés constituent

Un cop celebrat el referèndum i en cas que guanyi el ‘sí’, el Parlament activarà un procés constituent democràtic, transversal i participatiu, amb l’objectiu de redactar i aprovar la Constitució de la República.

3. El procés constituent tindrà tres fases, emparades pel Parlament.

a) El procés participatiu, que serà vinculant mitjançant un Fòrum Social Constituent (societat civil organitzada i partits polítics).

b) Una Assemblea Constituent formada per 135 membres sorgida d’unes eleccions constituents, que elaborarà una proposta de Constitució.

c) Un referèndum ratificarà la Constitució aprovada prèviament per 3/5 parts del Parlament. Un cop ratificada, es convocaran eleccions per escollir el nou Parlament.

4. Seguretat jurídica

L’administració de la Generalitat succeeix l’administració de l’Estat espanyol. Les normes locals, autonòmiques i estatals vigents actualment a Catalunya es continuen aplicant sempre que no contravinguin la Llei de Transitorietat o hagin estat declarades inaplicables.

També es continuen aplicant les normes del dret de la Unió Europea, el dret internacional general i els tractats internacionals. L’objectiu és assegurar la màxima continuïtat possible a la regulació existent.

5. Funcionaris

a) El personal de les administracions de Catalunya manté la mateixa vinculació i condicions retributives i d’ocupació.
b) El personal de l’Estat espanyol que presti serveis actualment en l’administració catalana s’integra a l’administració pública de Catalunya que correspongui en funció de la seva administració de procedència, llevat que renunciï a la seva integració.
c) El personal de l’Estat espanyol que presti serveis en el territori de Catalunya pot optar a integrar-se a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

El Govern ha d’impulsar acords de col·laboració amb l’Estat espanyol en matèria de personal i de contractes.

6. La nacionalitat catalana

L’atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de cap altra.

Tindran nacionalitat catalana d’origen:

-Les persones que en el moment d’entrar en vigor la llei tinguin la nacionalitat espanyola i estiguin empadronades a un municipi de Catalunya des d’abans del 31 de desembre del 2016, així com aquelles persones que amb posterioritat a aquesta data i abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei ho sol·licitin a partir del moment en què compleixin dos anys d’empadronament continuat a un municipi de Catalunya.
-Les persones de nacionalitat espanyola que hagin nascut a Catalunya, si ho sol·liciten.
-Les persones que resideixin fora de Catalunya i hagin tingut la seva darrera residència administrativa en un municipi de Catalunya durant almenys cinc anys i ho sol·licitin.
-Siguin fills de pare o mare amb la nacionalitat catalana i ho sol·licitin.

La nacionalitat catalana es podrà demanar a partir dels cinc anys de residència legal i continuada a Catalunya. Es computarà als estrangers el temps de residència legal que hagi transcorregut abans de l’entrada en vigor de la llei.

7. Drets i deures

Fins a l’aprovació de la Constitució catalana, es garanteixen com a drets fonamentals els reconeguts en la Constitució espanyola i en l’Estatut d’Autonomia, així com els de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Les persones estrangeres a Catalunya tenen els mateixos drets i deures que les persones amb nacionalitat catalana.

8. Protecció Social

Es reconeix el dret a percebre les prestacions socials públiques, inclosa la Seguretat Social.

Es reconeix el dret a la protecció social, especialment pel que fa als infants, davant situacions de pobresa, inclosa l’energètica.

9. Llengua

No hi ha canvis respecte el que preveu l’Estatut. Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raons lingüístiques i a exercir el dret d’opció en relació amb les llengües catalana, aranesa i castellana.

10. Sistema institucional

El Parlament representa el poble de Catalunya, legisla, aprova els pressupostos i controla l’acció de govern.

El president o presidenta de la Generalitat és el cap de l’Estat i n’assumeix la seva més alta representació.

El Consell de Garanties Estatutàries passa a anomenar-se Consell de Garanties Democràtiques i tindrà caràcter vinculant.

La Sindicatura Electoral de Catalunya és l’òrgan independent, imparcial i responsable de garantir a tot el territori de Catalunya, la transparència i l’objectivitat dels processos electorals, referèndums i processos de participació ciutadana. Estarà integrada per 7 membres, elegits pel Parlament amb majoria absoluta. D’aquests, cinc hauran de ser juristes o politòlegs experts.

11. Sistema judicial

L’actual TSJC esdevé nou Tribunal Suprem de Catalunya. El seu president és nomenat pel president de la Generalitat, a proposta d’una comissió mixta.

Es crea una Sala Superior de Garanties, que farà de Tribunal Constitucional. Estarà integrada pel president del TS i els presidents de les diferents sales (Civil, Penal, Contenciosa Administrativa i Social) i dos magistrats (amb 15 anys d’experiència), designats pel Parlament.

El Tribunal Suprem i la Sala Superior de Garanties asseguren que el nou poder judicial s’autogoverna de manera independent, però alhora coordinada amb el poder executiu.

El Fiscal General de Catalunya serà escollit pel Parlament.

Els jutges, magistrats, fiscals i lletrats que hagin ocupat plaça els darrers tres anys, mantenen les seves places, llevat que renunciïn. Els que portin menys temps, poden exercir el dret d’integració.

12. Tributs

La Generalitat és l’autoritat que exigeix al territori tots els tributs i les quotes i obligacions de tot tipus del sistema de seguretat social, sense perjudici de les facultats atribuïdes per la llei als ens locals.